El Ple del Consell va aprovar el decret pel qual es declaren Béns d’Interés Cultural (BIC) immaterial els actes de la Baixada del Crist i de les Ambaixades de les Festes de Moros i Cristians d’Ontinyent. En el procediment es va concedir tràmit d’audiència a la Societat de Festers del Santíssim Crist de l’Agonia d’Ontinyent i a l’Ajuntament d’Ontinyent per a justificar la petició. Així mateix, en l’expedient consten els informes favorables del Consell Valencià de Cultura, de la Universitat de València i de la Universitat Catòlica de València.
Aquests dos actes se celebren en el marc de les Festes de Moros i Cristians d’Ontinyent des de l’any 1860.
La Baixada del Crist de l’Agonia és una celebració religiosa anterior al naixement de la festa moro-cristiana de l’època moderna. És continuadora d’una tradició secular, quan els soldats d’Ontinyent en època foral acompanyaven amb salves de pólvora a la patrona. Malgrat la seua antiguitat, és un dels actes que menys variacions ha experimentat al llarg de la història dels moros i cristians des de 1860. El poble d’Ontinyent trasllada la imatge del Crist des de l’ermita de Santa Anna a la Real Parròquia de *Sant Carles.
Les Ambaixades del Moro i del Cristià conserven els alardos d’època foral. Són una representació simbòlica de l’enfrontament entre les dues cultures, una lluita que acaba amb l’agermanament dels dos bàndols. El text de les Ambaixades, escrites per l’escriptor romàntic J. J. Cervino en 1860.
Cal destacar que el text de les Ambaixades advoca per la tolerància entre les cultures musulmana i cristiana. El parlament del sentinella cristià és un exemple d’igualtat entre les dues civilitzacions, com es desprén d’aquestes paraules: “recordando el valor de nuestros padres / unos somos cristianos, otros moros / y todos en quererte ¡oh patria! Iguales”. Els ambaixadors dels dos bàndols en lluita es respecten mútuament, són dos adversaris que cortesament defensen diferents interessos: Ambaixador moro: “Por ti lo siento, capitán valiente”. / Capità cristià: “Por ti lo siento, embajador galante.” Certament, la història determina que els cristians siguen els vencedors, però, al contrari que en altres poblacions, el vençut no és obligat a abjurar de la seua fe. Moros i cristians acaben l’acte desfilant junts.
Link a la pàgina web de l’inventari General del Patrimoni Cultural:
Link al DOGV:
