Comencem el dia que obri la nostra Setmana Gran festera amb una missa a les portes de l’ermita de Santa Anna per a bé de les ànimes dels festers i socis que han faltat. És el preàmbul religiós a l’esclat festiu que està a punt d’iniciar-se.
El diumenge que obri el pòrtic a la Setmana Gran, després de la Missa en record dels socis i festers difunts que se celebra a l’ermita de Santa Anna, es duu a terme un emotiu esmorzar on tornen a recordar-se aquests companys de festa que ens han anat deixant al llarg de l’any fester.
Al mateix acte es reconeixen mèrits atorgant mencions honorífiques com les de Primer Tro d’Honor o les insígnies de Plata de la Societat de Festers. Amb tot, l’objectiu primer és nomenar i fer entrega de la medalla acreditativa als Primers Trons de l’any així com les insígnies respectives als capitans, banderers i ambaixadors.
Acabada la Presentació de Càrrecs és l’hora de la paraula, del Pregó de les Festes. Tothom allí present té l’honor d’escoltar com el Pregoner, al capdamunt d’un cadafal, ens relata el seu treballat discurs per tal d’anunciar-nos que arriben les festes al poble d’Ontinyent.
El darrer diumenge abans de la Setmana Gran de Festes tothom vist de gala: cal conèixer i presentar formalment aquells que seran els màxims protagonistes de la Festa: Capitans, Banderers, Ambaixadors i Primers Trons.
Dins d’aquest acte es dóna lloc a la interpretació musical d’una peça composada expressament per a l’ocasió per un autor ontinyentí o especialment vinculat al nostre poble.
A les portes del Castell dissenyat per Helios Gisbert, els més menuts ens demostren el seu estil per tal de fer rodar la navaixa, dominar la falç, el sabre o l’espasa, siga quina siga l’arma que caracteritza la seua comparsa. A la fi, com que es tracta d’un concurs, el jurat determina un guanyador o guanyadora per cada exèrcit. La resta però no se’n va de buit ja que s’entrega un record commemoratiu a cada participant.
La banda oficial de cada comparsa desfila a ritme de pas-doble pels carrers de Gomis i Maians per arribar a la Plaça Major. És el moment d’escoltar les melodies que les bandes han preparat amb esforç i carinyo ja que també n’hi ha un concurs d’interpretació i d’uniformitat de vestuari.
En arribar a la porta de l’Ajuntament, davant del castell, els músics van situant-se per interpretar la conegudíssima marxa mora “Chimo”, obra immortal de l’enyorat Mestre, José María Ferrero Pastor. Tot això sota la batuta d’un director convidat de reconegut prestigi.
El dijous per la nit la música i les disfresses omplin d’alegria i festa els carrers del nostre poble que veu discórrer aquesta desenfadada cercavila a l’empara de l’agradable nit agostenca.
Divendres pel matí és l’hora dels més menuts. Ells són el futur de la nostra festa i aquest és el seu moment: són els xiquets i xiquetes qui desfilant al davant de la banda de música reben els aplaudiments del públic. Ells són els protagonistes: animem-los i fem festa!
L’exèrcit dels cristians entra, divendres de vesprada, al poble d’Ontinyent. És encapçalat pel Capità i la seua comparsa. Quan hagen passat cinc comparses més, al lloc seté, apareixerà el Banderer i l’Ambaixador. En aquest capvespre d’estiu sura en l’ambient fester la il·lusió prèvia, l’emoció del moment i la satisfacció final per l’esforç i el treball dut a terme al llarg d’un any. Dotze comparses que fan les filades a ritme de marxa cristiana i algun pas-doble amb l’objectiu d’establir una correspondència amb l’espectador.
La nit del divendres és el moment de que l’exèrcit de la mitja lluna, igual que han fet els cristians per la vesprada, ocupen les avingudes de l’Almaig i de Daniel Gil mostrant els seus luxosos vestits de gala, majestuoses carrosses, cavalls i camells, i balls i danses… I com no, música. Molta i molt bona música de marxes mores per fer la seua entrada a la vila d’Ontinyent.
Tots al carrer de bon matí, llevant-se de damunt la son de la nit anterior i amb el goig de participar d’una gran festa. Els festers duen la segona vestimenta, aquella que també s’anomena de diari. Transcorre la primera part per carrers estrets i amb sabor de poble. Ací es troben cases obertes que ofereixen als festers un cafenet, un timonet, una palometa de cassalla o un glopet d’herberet que acompanye el deliciós mos d’un rotllet d’aiguardent, d’un pessic de coca de “maleneta” o d’un tros de tortà d’almetla. Tot per seguir desfilant al ritme amorosit d’esplèndids pas-dobles dianers.
A les voltes del migdia, després d’atronar el Carrer Major d’Ontinyent, les comparses de Marineros i Contrabandistas es troben a les portes del castell de la festa ontinyentina. És el moment d’intercanviar parlaments, entre xulescos i autoritaris, que tenen per finalitat uns, els Contrabandistas, passar les seues “mercaderies clandestines” i els altres, Marineros, impedir-ho.
La vesprada del dissabte es carrega de fe i fervor. Els moros eixint de l’antic passeig de Sant Antoni, l’actual Glorieta, i els cristians baixant per la lloma de Santa Anna, fan sonar els seus trabucs, arcabussos i espingardes. L’objectiu no és altre que honorar al Santíssim Crist de l’Agonia, a qui se li dedica la nostra festa. Quan el sol comença a pondre’s és quan ix la Imatge de l’ermitori on ha romàs al llarg de l’any. Els festers i festeres d’Ontinyent formen en processó des del parc de l’escorxador i amb solemnitat acompanyen el Crist fins l’església de Sant Carles.
Al matí del diumenge, després de la Missa de Campanya que se celebra a la fresca matinera a la confluència dels carrers Martínez Valls amb José Simó Marín, s’inicia la Diana de Gala. Amb la tradicional “Arrancà” de les comparses que ostenten càrrec, inicien la seua marxa marxa les vint-i-quatre comparses ontinyentines, que desfilaran per Martínez Valls, Daniel Gil (on es mantindran les tribunes del dia de l’Entrada per al seu ús de forma gratuïta pels assistents), Glorieta dels Moros i Cristians, plaça de la Concepció i carrer Major, fins arribar als peus del Castell de Festes a la plaça Major. És un acte on es pot tornar a contemplar l’excel·lència de les vestimentes de gala de cada comparsa, a més d’escoltar delicioses músiques en forma de pasdoble que omplin el matí del diumenge de Festes
A mitjan matí, després d’haver esmorzat, uns (els moros) més reposadament que altres (els cristians, que han eixit els últims a la Diana), se celebra la Missa Major en honor al Santíssim Crist de l’Agonia amb la presència de les autoritats festeres i civils.
En acabant es forma una comitiva que, transcorrent pels estrets i empinats carrers de la Vila, es dirigeix a l’Hospital de Beneficència on les comparses fan una aportació per a les persones que s’hi acullen. Val a dir que la Comparsa de Llauradors singulartiza l’acte fent entrega d’un bon grapat de basquets de fruites i verdures.
En la vesprada del dimenge té lloc la Solemne Processó en la qual la Imatge del Santíssim Crist de l’Agonia transcorre pels carrers del poble. És altra vegada un moment per a la fe i la devoció que els ontinyentins i ontinyentines li professen al Morenet de Santa Anna i ho demostren els festers seriosament desfilant i el públic atapeint els carrers.
El clergat ontinyentí que es vertebra a través de la Germandat Sacerdotal Ontinyentina realitza un ofici religiós concelebrat pels tots els rectors i capellans fills del poble i els que ací es troben. Té lloc a la Reial Parròquia de Sant Carles Borromeu, davant la imatge del Santíssim Crist de l’Agonia, a les 10 hores del matí del dilluns.
(Textos de Joaquín José Cervino)
Dilluns de matí sonen trons pel poble d’Ontinyent: l’exèrcit moro s’acosta disparant des del llavador de la Cantereria per assetjar el castell del nostre poble, que serà defés pels cristians. Aleshores comença un intercanvi de paraules entre els ambaixadors, on el moro tracta de convèncer el seu enemic… com que no ho aconsegueix es duu a terme una sorollosa batalla que conclou amb la derrota cristiana.
(Textos de Joaquín José Cervino)
En la vesprada del dilluns es tornen a escoltar trabucs, arcabussos i espingardes però invertint els papers de pel matí. Els cristians des de la Cantereria i els moros des de Sant Rafel es troben a la Plaça Major. S’escolten els versos de Joaquín José Cervino i Ferrero en els quals el cristià aspira a controlar el castell i el poble ontinyentí. La batalla es mostra de nou a les portes de la fortalesa i les tropes cristianes aconsegueixen, finalment, vèncer les musulmanes.
El moment de l’adéu a la intensitat festera, el punt que marca la fi d’uns intensos i esgotadors cinc dies de festa que tenen la mida justa. En primer lloc desfilen capitans, banderers i ambaixadors i les seues escortes. Seguidament ho fan les comparses mores i després les cristianes moltes de les quals obsequien el públic amb llepolies i xicotets detalls que no són més que una mostra de gratitud. Tots acompanyats de les seues bandes de música per concloure.
Per uns és el punt i final de les festes de l’any. Per altres és l’inici de les de l’any vinent. Els festers i festeres ja no vesteixen les robes de festa, i el camí cap a la lloma és el moment d’assabentar-se el que ha decidit cada comparsa en les respectives? creuades? i qui són els nous càrrecs que s’han triat. Quinze dies després d’haver baixat el Crist des de Santa Anna, ara, en la vesprada d’un diumenge de setembre, és quan toca tornar-lo al seu lloc per a que el cicle fester no s’ature i seguesca renovant-se any rere any.
