Ja ha passat mig any des que vam pujar al nostre “Morenet” a Santa Anna. Les comparses tornen a il·lusionar-se, l’ambient fester comença a renéixer i vam començar a comptar els dies que queden perquè els boatos i esquadres omplin els nostres carrers d’alegria i festa . Abans d’arribar als dies marcats en els nostres calendaris, ens queda gaudir d’aquest Mig Any, i viure cada acte com es mereix, per gravar a les nostres memòries cada segon que gaudim.
Des que era menut, justament des de l’any 1993, es em va ficar al cap el somni de poder ser capità cristià. Aquell any va ser el primer que vaig sortir a l’Entrada i vaig viure la meva primera capitania Fontana. Després de 24 anys, estic a meitat camí d’aquest somni.
Un somni que abans va tenir el meu pare, i que avui puc viure en nom dels dos, ja que a ell li dec el meu amor per les nostres festes, un amor compartit amb el meu germà, i que intento transmetre a la meva filla.
Un somni, que em porta a la responsabilitat de representar el meu comparsa en un any tan important per a nosaltres. Una comparsa amb una gran història, i amb moments inoblidables. La comparsa que m’ha vist naixer; els Fontanos. Amb alegria i il·lusió, portem any i mig treballant per arribar a unes festes que segur seran inoblidables per a nosaltres.
Un somni que em dóna l’opció de conèixer gent nova i fer nous amics al món fester.
Un somni que de bona gana van acceptar tots els meus familiars i amics; i no només ho van acceptar, sinó que tots ells s’han bolcat com si fos seu, de manera que només puc mostrar gratitud, i intentar representar el millor que pugui en tots i cadascun dels actes.
Un somni, que m’està fent viure moments únics i unir-me més a la meva dona, Mara, la persona que més estime.
Des d’aquestes línies, que em brinda la Societat de Festers, només em queda desitjar-vos a tots que gaudiu com mai d’aquest Mig Any i que visqueu les nostres festes com el primer dia.
Una abraçada.