Una vegada passades les festes nadalenques, en les quals afloren sentiments, i on es reforcen les relacions i busquem l’analis i conclusions d’un any viscut, també arriben els moments quan, ben acomodat en la calor cassolà, tanques els ulls i et quedes pensant, és a dir adormit i somiant.

Comences a veure’t a la plaça de Baix, en plens mesos estivals a poqueta nit, assegut al costat dels teus amics de LA GAMBA i al centre de la taula els aperitius. En el moment ideal, apreix el PORRONET, sempre amb ímpetu alegre i desbordant. També tenim als més veterans del lloc, no per edat, sinó per convicció, que comencen a moure el SABLE. Els més madurs, per sapiència de la festa, saben respectar-la i busquen en l’armari El TURBAN i la seua ESPINDARGA. El capvespre es fa fosc i mires al cel i és blau, pur, viu i en la menT t’imagines als homes i dones tuaregs que no paren de moure. Amb la foscor, tenim la sort que hi ha MITJA LLUNA, que segueix resplendent amb la seva alegria i constant joventut. I com deia el cantant: ens donen les nou i les deu i arriba l’ONCE, amb la seua espurna i gana de rialles inigualable, com molts altres més, ben encaminats i guiats per haver estat hàbils mariners com el REM.

Moltes converses d’actes festers: records sobre el mestre Cervino i les ultimes ambaixades i, com no, el sempre graciosa expressió del sentinella amb el seu arcabús MATAMOROS, les úniques armes utilitzades són les paraules, el que ens porta a tots al respecte per l’art en majúscules d’aquest acte. Com no podía ser d’altra manera, en finalitzar els entrepans, sempre se sent el mateix crit al servei: SARA-MATA de timonet i herberet, el que denota alegria continuada i, finalitzada el sopar, els més jóvens ja perden la por i diuen als seus progenitors sempre la mateixa cançó: DUS-MAMA-DUS., i no sembla MALA MANERA de reclamar una cosa que tots hem fet en alguna ocasió.

Però l’alegria brolla immediatament, quan despertes del somni. Som al Mig Any: la festa comença ja.
Tenim un nou repte en el si de la FAMÍLIA ABENCERRAJE, que debem assumir amb responsabilitat. Cada un de nosaltres aportarem treball, il·lusions i, en gran mesura, sentiments i sensacions que es completarán amb un gran nivell d’exigència col·lectiva perquè, un cop més la nostra festa moro-cristiana serà un èxit.
Per això, Abencerrajes, debem CREURE per crear. CREAR felicitat que no es pot comprar, FELICITAT que únicament es pot COMPARTIR I GAUDIR.

GAUDEIX, ONTINYENT, que estes festes tenen tots els ingredients: entusiasme, emocions, il·lusió, calor i un públic molt especial.

Gaudim del MIG ANY i contagie¬mos a tots del que està a punt d’arribar.