La Constitució de la Comparsa Abencerrajes, va ser aprovada per la Junta de Festes el 12 de novembre de 1980, però el seu creixement definitiu no es va produir fins a 1986, any en què va rebre una nombrosa afluència de festers provinents de les comparses Marineros, Almogàvers i Estudiants, amb la modificació dels seus Estatuts i vestimenta de gala. Des d'eixe moment la seua progressió ha sigut imparable, sent en l'actualitat una de les comparses més nombroses de les nostres Festes de Moros i Cristians. El disseny del seu actual vestit de gala és obra de Flor Azorín, prenent el blanc, negre i daurat com a únics colors. El seu segon vestit o gel·laba adopta les formes clàssiques d'esta indumentària mora en les nostres festes, combinant les ratlles verdes, negres i blanques.

La Constitució de la Comparsa Abencerrajes, va ser aprovada per la Junta de Festes el 12 de novembre de 1980, però el seu creixement definitiu no es va produir fins a 1986, any en què va rebre una nombrosa afluència de festers provinents de les comparses Marineros, Almogàvers i Estudiants, amb la modificació dels seus Estatuts i vestimenta de gala. Des d'eixe moment la seua progressió ha sigut imparable, sent en l'actualitat una de les comparses més nombroses de les nostres Festes de Moros i Cristians. El disseny del seu actual vestit de gala és obra de Flor Azorín, prenent el blanc, negre i daurat com a únics colors. El seu segon vestit o gel·laba adopta les formes clàssiques d'esta indumentària mora en les nostres festes, combinant les ratlles verdes, negres i blanques.

Es fundà en 1947 amb la intenció d'anomenar-se Tuaregs però a instàncies de les autoritats s'optà pel nom de Benimerins. El vestit dels Benimerins va improvisar-se d'entre les distintes peces de roba que es trobaren en la roberia de la vda. de Trelis d'Alcoi. Amb els Moros Marinos manté l'estil otomà de jupetí i bombatxos, faixa ampla groga, espectacular capa, turbant, llança i babutxes completen esta vestimenta. La de diari és una gel·laba a ratlles blaves, verdes, roges i blanques. Esta gel·laba va substituir l'antic tratge de disparar fet en cotó. Amb motiu de la capitania de 1991 van estrenar "Benimerins d'Ontinyent" de Daniel J. Ferrero Silvaje.

Es fundà en 1947 amb la intenció d'anomenar-se Tuaregs però a instàncies de les autoritats s'optà pel nom de Benimerins. El vestit dels Benimerins va improvisar-se d'entre les distintes peces de roba que es trobaren en la roberia de la vda. de Trelis d'Alcoi. Amb els Moros Marinos manté l'estil otomà de jupetí i bombatxos, faixa ampla groga, espectacular capa, turbant, llança i babutxes completen esta vestimenta. La de diari és una gel·laba a ratlles blaves, verdes, roges i blanques. Esta gel·laba va substituir l'antic tratge de disparar fet en cotó. Amb motiu de la capitania de 1991 van estrenar "Benimerins d'Ontinyent" de Daniel J. Ferrero Silvaje.

Apareixen per primera vegada en les festes de 1918. Sembla ser que alguns dels seus primers components provenien de la comparsa de Llauradors. Després de la forçada interrupció de la nostar festa durant la guerra d'Espanya ja no van reaparéixer. És en 1956 quan un grup de vells components i alguns il·lusionats joves la refunden. A finals de la dècada dels 80 i principis dels 90 augmenten el seu nombre considerablement i es converteix en una de les comparses més grans en l'actualitat. La indumentària s'ha modificat en alguna ocasió datant l'última i més important de 1990 després de la Capitania que va protagonitzar José Mª Calabuig. Ja en 1981 s'havia canviat l'antiga gel·laba groga per una altra a ratlles en tonalitats marrons que és la que s'utilitza actualment.

Apareixen per primera vegada en les festes de 1918. Sembla ser que alguns dels seus primers components provenien de la comparsa de Llauradors. Després de la forçada interrupció de la nostar festa durant la guerra d'Espanya ja no van reaparéixer. És en 1956 quan un grup de vells components i alguns il·lusionats joves la refunden. A finals de la dècada dels 80 i principis dels 90 augmenten el seu nombre considerablement i es converteix en una de les comparses més grans en l'actualitat. La indumentària s'ha modificat en alguna ocasió datant l'última i més important de 1990 després de la Capitania que va protagonitzar José Mª Calabuig. Ja en 1981 s'havia canviat l'antiga gel·laba groga per una altra a ratlles en tonalitats marrons que és la que s'utilitza actualment.

Tradicionalment considerada hereva de la filà de Moros del Rif, una de les tres fundacionals de les hosts sarraïnes de les festes de 1860, es va fer acompanyar per música de dolçaines en els primers anys, en què l'inestabilitat política i econòmica, la van dur a desaparéixer per a renàixer en 1878 amb la recuperació de la festa, començant a protagonitzar la seua actual història. Utilitzant en les seues vestimentes la línia magrebí a les quals magnificà amb curats i hermosos brodats, mutats al llarg dels anys, llueixen els seus tradicionals vestits blancs en els dies de gala, i polícromes i ratllades gel·labes en els de diari, cobrint amb el tradicional barret de Fes enrogit. Amb la dignificació que va fer en difícils moments dels càrrecs festers, va impulsar i va dotar de brillantor l'acte de les Entrades. L'any 2005 estrenaren la marxa mora "Rais Kabir", de Daniel J. Ferrero Silvage.

Tradicionalment considerada hereva de la filà de Moros del Rif, una de les tres fundacionals de les hosts sarraïnes de les festes de 1860, es va fer acompanyar per música de dolçaines en els primers anys, en què l'inestabilitat política i econòmica, la van dur a desaparéixer per a renàixer en 1878 amb la recuperació de la festa, començant a protagonitzar la seua actual història. Utilitzant en les seues vestimentes la línia magrebí a les quals magnificà amb curats i hermosos brodats, mutats al llarg dels anys, llueixen els seus tradicionals vestits blancs en els dies de gala, i polícromes i ratllades gel·labes en els de diari, cobrint amb el tradicional barret de Fes enrogit. Amb la dignificació que va fer en difícils moments dels càrrecs festers, va impulsar i va dotar de brillantor l'acte de les Entrades. L'any 2005 estrenaren la marxa mora "Rais Kabir", de Daniel J. Ferrero Silvage.

Apareixen en les festes d'Ontinyent per primera vegada en 1920 i en origen van intentar aglutinar el gremi de sabaters locals. el primer esbós de vestimenta el feu l'artista ontinyentí Carlos Tormo "Carlets". En essència les robes dels Berberiscos no han patit variacions i consten de dalmàtica blanca amb serrell en marró i passamaneries, faixa ampla en color verd i barret-turbant amb capellina. Duen capa i les sabates també són en color verd. Este vestit es complementa amb els tradicionals "ferros" que són el collar i els braçalets i per últim l'espingarda. La roba de diari és una gel·laba a ratlles sobre fons en gris i el tradicional barret de Fes.

Apareixen en les festes d'Ontinyent per primera vegada en 1920 i en origen van intentar aglutinar el gremi de sabaters locals. el primer esbós de vestimenta el feu l'artista ontinyentí Carlos Tormo "Carlets". En essència les robes dels Berberiscos no han patit variacions i consten de dalmàtica blanca amb serrell en marró i passamaneries, faixa ampla en color verd i barret-turbant amb capellina. Duen capa i les sabates també són en color verd. Este vestit es complementa amb els tradicionals "ferros" que són el collar i els braçalets i per últim l'espingarda. La roba de diari és una gel·laba a ratlles sobre fons en gris i el tradicional barret de Fes.

Naix en 1920 fundada per un grup de festers provinents de la comparsa de Kábilas. El vestit original va ser canviat per l'actual en 1982 respectant els colors de l'anterior. Així duen un túnica blanca amb motius geomètrics en color marró, capa-abric també marró i passamaneries i motius en or, bossa multicolor i turbant en blanc, verd i roig. Des dels seus orígens ha emprat quatre models de gel·laba diferents. L'actual segona vestimenta mostra ratlles verticals de color marró, roig i blanc. Mantenen desde fa molts anys una estreta relació amb la banda de música de la Pobla Llarga, no debades l'any 1944 el seu director, el mestre Pérez Ballester, els va composar i dedicar la marxa àrab "Moros Españoles".

Naix en 1920 fundada per un grup de festers provinents de la comparsa de Kábilas. El vestit original va ser canviat per l'actual en 1982 respectant els colors de l'anterior. Així duen un túnica blanca amb motius geomètrics en color marró, capa-abric també marró i passamaneries i motius en or, bossa multicolor i turbant en blanc, verd i roig. Des dels seus orígens ha emprat quatre models de gel·laba diferents. L'actual segona vestimenta mostra ratlles verticals de color marró, roig i blanc. Mantenen desde fa molts anys una estreta relació amb la banda de música de la Pobla Llarga, no debades l'any 1944 el seu director, el mestre Pérez Ballester, els va composar i dedicar la marxa àrab "Moros Españoles".

Nascuda en 1865, la Comparsa de Moros Marinos és una de les més antigues de les nostres festes. Pràcticament des del seu naixement protagonitzaren amb els Marineros la nit del riu, amb batalles navals al llit del riu Clariano al seu pas per la Cantereria. Reminiscència d'aquella època és la barca "Almanzor" que tots els anys ix a l'Entrà, normalment exercint d'insígnia i portaguió d'esta comparsa. L'any 1989 feren un canvi de vestimenta amb uns aires més senyorívols. Darrerament, l'any 2002, van recuperar el tradicional vestit d'aire otomà on destaquen els bombatxos blaus i la brusa roja amb marinera primorosament brodada. A banda es torna a recuperar l'emblemàtica pala de fusta que acompanya al vestit de gala, la qual s'engalana de flors en la processó de diumenge. La roba de diari consisteix en una gel·laba a ratlles roig granat sobre fons blanc, i barret de Fes roig amb l'estrella i la mitja lluna

Nascuda en 1865, la Comparsa de Moros Marinos és una de les més antigues de les nostres festes. Pràcticament des del seu naixement protagonitzaren amb els Marineros la nit del riu, amb batalles navals al llit del riu Clariano al seu pas per la Cantereria. Reminiscència d'aquella època és la barca "Almanzor" que tots els anys ix a l'Entrà, normalment exercint d'insígnia i portaguió d'esta comparsa. L'any 1989 feren un canvi de vestimenta amb uns aires més senyorívols. Darrerament, l'any 2002, van recuperar el tradicional vestit d'aire otomà on destaquen els bombatxos blaus i la brusa roja amb marinera primorosament brodada. A banda es torna a recuperar l'emblemàtica pala de fusta que acompanya al vestit de gala, la qual s'engalana de flors en la processó de diumenge. La roba de diari consisteix en una gel·laba a ratlles roig granat sobre fons blanc, i barret de Fes roig amb l'estrella i la mitja lluna

Un grup de festers arribats de les comparses Omeyas, Kábilas i Arqueros funden la comparsa Mudéjares en 1975. L'artista mudéjar Fernando Cambra va ser l'autor del disseny de les vstimentes. La indumentària de gala consta de gel·laba de sarga en color os i capa de tergal en verd amb un dibuix àrab mudéixar a la caputxa. Porten al cap un barret en forma de turbant realitzat en seda i tergal, amb el vel de seda negra penjant. Com que en el seu origen afirmaven ser un poble d'artistes i no de guerrers no van contemplar cap tipus d'arma, qüestió que es va solventar amb la incorporació d'una xicoteta daga. La indumentària de diari és una gel·laba teixida en cotó i tergal a ratlles verticals en color marró i cru.

Un grup de festers arribats de les comparses Omeyas, Kábilas i Arqueros funden la comparsa Mudéjares en 1975. L'artista mudéjar Fernando Cambra va ser l'autor del disseny de les vstimentes. La indumentària de gala consta de gel·laba de sarga en color os i capa de tergal en verd amb un dibuix àrab mudéixar a la caputxa. Porten al cap un barret en forma de turbant realitzat en seda i tergal, amb el vel de seda negra penjant. Com que en el seu origen afirmaven ser un poble d'artistes i no de guerrers no van contemplar cap tipus d'arma, qüestió que es va solventar amb la incorporació d'una xicoteta daga. La indumentària de diari és una gel·laba teixida en cotó i tergal a ratlles verticals en color marró i cru.

Fundada després de les festes de 1970, amb un grup de dèsset amics procedents dels Moros Espanyols que junt a altres amics decideixen ampliar l'Exèrcit Moro. Prengueren este nom per rememorar la dinastia que tants sobirans va donar al califat de Còrdova. Com a representants d'eixa poderosa dinastia les vestimentes havien de ser sumptuoses i elegants, així en la gel·laba de gala es combinen els verds i blaus amb el magestuós daurat, complementat amb una elegant capa blanca. La vestimenta de diari consta de gil.lava fúcsia, barret de Fes, sabates blaves i la clàssica bossa de cuir. Gonzalo Gramage en 1979, Rafael Iborra en 1990 i Beatriz Alemany en 2002 són els tres capitans que ha tingut la comparsa, destacant que Beatriz va ser la primera dona en ostentar el càrrec en l'Exèrcit Moro.

Fundada després de les festes de 1970, amb un grup de dèsset amics procedents dels Moros Espanyols que junt a altres amics decideixen ampliar l'Exèrcit Moro. Prengueren este nom per rememorar la dinastia que tants sobirans va donar al califat de Còrdova. Com a representants d'eixa poderosa dinastia les vestimentes havien de ser sumptuoses i elegants, així en la gel·laba de gala es combinen els verds i blaus amb el magestuós daurat, complementat amb una elegant capa blanca. La vestimenta de diari consta de gil.lava fúcsia, barret de Fes, sabates blaves i la clàssica bossa de cuir. Gonzalo Gramage en 1979, Rafael Iborra en 1990 i Beatriz Alemany en 2002 són els tres capitans que ha tingut la comparsa, destacant que Beatriz va ser la primera dona en ostentar el càrrec en l'Exèrcit Moro.

La Comparsa Saudites naix l'any 1967 d'antics components de la comparsa Mossàrabs. El vestit és un disseny inspirat en un original de Kuwait, sobre el qual es va fer una adaptació que vam dur fins a 1981, quan per la dificultat de trobar la tela daurada de l'abric es va haver de canviar per l'actual. El nostre banderí està inspirat en els escuts de l'Aràbia Saudita. En l'any 2009 hem adquirit com a seu social pròpia un immoble al carrer de Tomás Valls, 11, ja que sempre l’havíem tingut en la Societat de Festers. Al llarg dels anys, diverses bandes de música ens han acompanyat com a banda oficial: primerament la de Muro i la de Quatretonda, després la del Palomar durant set anys, a partir de 1974 la de Llanera i des de l'any 2000, la d'Otos. La comparsa, en aquestos anys de vida, ha aportat el seu esforç i els seu capital humà a la Festa: Emilio Reig Torró, Vicent Gil Montés i Joaquín Sanz Martínez han sigut presidents de la Societat de Festers. Antonio Sanz Iranzo (1974), Ricardo Cardona Salvador (1983), Julio Antolín Martín (1995) i Carlos Gironés Sanchis (2007), els quatre capitans que la comparsa ha donat al bàndol moro. Joaquín Sierra Soler (1981), Antonio Reig Alcaraz (1989) i Carlos Gironés Sanchis (2001), els tres ambaixadors que van declamar les Ambaixades i Francisco Plá Penadés (1981), Julio Antolín Gilabert (1989) i José Luis Soler Romero (2001), els encarregats de custodiar la bandera mora. També Ricardo Cardona Salvador (1983), Jaume Bernabeu i Sanchis (1989), José María Ferrero Silvaje (1995), Juanjo Bas Portero (1997), Manuel Requena Collado (2004) i Alfred Bernabeu i Sanchis (2007), els saudites pregoners encarregats d'obrir amb els seus discursos els dies grans de les festes. I com que la veu de la festa és la música, hem contribuït al seu engrandiment, primerament amb el Mestre Jose María Ferrero Pastor, un dels grans en l'àmbit de les composicions festeres, a més amb el seu fill Daniel Ferrero Silvaje i amb Marcos Gandia Conejero. Des de 1997 comptem amb una revista-programa i l'any 2007, amb motiu del XL aniversari, també va nàixer la nostra web, en què podran trobar molta més informació de qui i com som els Saudites d'Ontinyent.

La Comparsa Saudites naix l'any 1967 d'antics components de la comparsa Mossàrabs. El vestit és un disseny inspirat en un original de Kuwait, sobre el qual es va fer una adaptació que vam dur fins a 1981, quan per la dificultat de trobar la tela daurada de l'abric es va haver de canviar per l'actual. El nostre banderí està inspirat en els escuts de l'Aràbia Saudita. En l'any 2009 hem adquirit com a seu social pròpia un immoble al carrer de Tomás Valls, 11, ja que sempre l’havíem tingut en la Societat de Festers. Al llarg dels anys, diverses bandes de música ens han acompanyat com a banda oficial: primerament la de Muro i la de Quatretonda, després la del Palomar durant set anys, a partir de 1974 la de Llanera i des de l'any 2000, la d'Otos. La comparsa, en aquestos anys de vida, ha aportat el seu esforç i els seu capital humà a la Festa: Emilio Reig Torró, Vicent Gil Montés i Joaquín Sanz Martínez han sigut presidents de la Societat de Festers. Antonio Sanz Iranzo (1974), Ricardo Cardona Salvador (1983), Julio Antolín Martín (1995) i Carlos Gironés Sanchis (2007), els quatre capitans que la comparsa ha donat al bàndol moro. Joaquín Sierra Soler (1981), Antonio Reig Alcaraz (1989) i Carlos Gironés Sanchis (2001), els tres ambaixadors que van declamar les Ambaixades i Francisco Plá Penadés (1981), Julio Antolín Gilabert (1989) i José Luis Soler Romero (2001), els encarregats de custodiar la bandera mora. També Ricardo Cardona Salvador (1983), Jaume Bernabeu i Sanchis (1989), José María Ferrero Silvaje (1995), Juanjo Bas Portero (1997), Manuel Requena Collado (2004) i Alfred Bernabeu i Sanchis (2007), els saudites pregoners encarregats d'obrir amb els seus discursos els dies grans de les festes. I com que la veu de la festa és la música, hem contribuït al seu engrandiment, primerament amb el Mestre Jose María Ferrero Pastor, un dels grans en l'àmbit de les composicions festeres, a més amb el seu fill Daniel Ferrero Silvaje i amb Marcos Gandia Conejero. Des de 1997 comptem amb una revista-programa i l'any 2007, amb motiu del XL aniversari, també va nàixer la nostra web, en què podran trobar molta més informació de qui i com som els Saudites d'Ontinyent.

L'any 1975, dos grups de festers de les comparses Marineros i Saudites, decidiren dur endavant el repte de fundar una nova comparsa, jove i dinàmica: TAIFAS. Fernando cambra va ser l'encaregat de dissenyar el vestit de gala de la comparsa. La vestimenta consta de turbant en blau i blanc, túnica blava brodada en or, capa blanca també brodad en or, faixa en colors blau, blanc i or, babutxes blaves i calcetins blancs. La roba de diari, consta de gel·laba blau celest i babutxes blaves, barret de Fes en blau i bossa de cuir. Va ser l'estiu de 1976 quan la comparsa va nàixer en les festes de Moros i Cristians d'Ontinyent, i des d'aleshores ja han obstentat dos Capitanies i dos Ambaixades. També cal destacar les dos marxes mores dedicades a la comparsa: Opus 14 de Rafael Benavent Maiques i Taifes 98 de Daniel J. Ferrero Silvage, amb motiu de la darrera Capitania.

L'any 1975, dos grups de festers de les comparses Marineros i Saudites, decidiren dur endavant el repte de fundar una nova comparsa, jove i dinàmica: TAIFAS. Fernando cambra va ser l'encaregat de dissenyar el vestit de gala de la comparsa. La vestimenta consta de turbant en blau i blanc, túnica blava brodada en or, capa blanca també brodad en or, faixa en colors blau, blanc i or, babutxes blaves i calcetins blancs. La roba de diari, consta de gel·laba blau celest i babutxes blaves, barret de Fes en blau i bossa de cuir. Va ser l'estiu de 1976 quan la comparsa va nàixer en les festes de Moros i Cristians d'Ontinyent, i des d'aleshores ja han obstentat dos Capitanies i dos Ambaixades. També cal destacar les dos marxes mores dedicades a la comparsa: Opus 14 de Rafael Benavent Maiques i Taifes 98 de Daniel J. Ferrero Silvage, amb motiu de la darrera Capitania.

Comparsa fundada l'any 1948 per un grup de festers que ixen de la comparsa Moros Berberiscos. Amb el pas dels anys s’ha convertit en la comparsa més nombrosa de les nostres Festes. D'ella han eixit festers per formar altres comparses com ara els Saudites o Arquers. El vestit de gala de la comparsa està format per un fes roig amb turbant blanc d'estil venecià i una bata blanca fins a meitat cama que es cobreix amb un jupetí blau amb ribets grocs, adornat amb dues llunes daurades davant i una darrere. Complementen la indumentària una faixa blava amb ratlles roges i grogues amb dos serrells trenats que pengen d'ambdues cames i una capa ratllada blanca i marró amb caputxa. El vestit s’adorna amb collar i braçalets metàl·lics daurats, sarró de cuir  i una espingarda de fusta i metall al muscle. El calçat són unes sabates blaves amb l'empenya groga adornada i uns calcetins alts blancs. La segona indumentària consta de gel·laba blanca amb franges verticals en marró amb caputxa, un fes roig, sarró de cuir, babutxes blanques de punta alçada i calcetins alts  blancs.

Comparsa fundada l'any 1948 per un grup de festers que ixen de la comparsa Moros Berberiscos. Amb el pas dels anys s’ha convertit en la comparsa més nombrosa de les nostres Festes. D'ella han eixit festers per formar altres comparses com ara els Saudites o Arquers. El vestit de gala de la comparsa està format per un fes roig amb turbant blanc d'estil venecià i una bata blanca fins a meitat cama que es cobreix amb un jupetí blau amb ribets grocs, adornat amb dues llunes daurades davant i una darrere. Complementen la indumentària una faixa blava amb ratlles roges i grogues amb dos serrells trenats que pengen d'ambdues cames i una capa ratllada blanca i marró amb caputxa. El vestit s’adorna amb collar i braçalets metàl·lics daurats, sarró de cuir  i una espingarda de fusta i metall al muscle. El calçat són unes sabates blaves amb l'empenya groga adornada i uns calcetins alts blancs. La segona indumentària consta de gel·laba blanca amb franges verticals en marró amb caputxa, un fes roig, sarró de cuir, babutxes blanques de punta alçada i calcetins alts  blancs.

Fundada en 1974, ix a festes per primera vegada en 1975. Prenen el seu nom dels antics almogàvers que batallaren al costat del Rei Conqueridor. El disseny de la vestimenta és original de l'almogávar José M. Reig Valls i ha sofert molt poques modificacions que més bé caldria dir millores. Es constitueix d'una túnica de vellut roig amb mànegues curtes que es veu rematada amb terminacions en negre. Al pit duen una àguila amb les quatre barres de la corona d'Aragó, cinturó de cuir i capa negra de vellut amb galó d'or i folrada en blanc, botes, braçalets en cuir i casc amb plomes. El segon vestit es va canviar en 1985 substituint-se per un disseny del també almogávar Jordi Arrué tot respectant els colors beix i marró i incorporant la flor de llis i la capa

Fundada en 1974, ix a festes per primera vegada en 1975. Prenen el seu nom dels antics almogàvers que batallaren al costat del Rei Conqueridor. El disseny de la vestimenta és original de l'almogávar José M. Reig Valls i ha sofert molt poques modificacions que més bé caldria dir millores. Es constitueix d'una túnica de vellut roig amb mànegues curtes que es veu rematada amb terminacions en negre. Al pit duen una àguila amb les quatre barres de la corona d'Aragó, cinturó de cuir i capa negra de vellut amb galó d'or i folrada en blanc, botes, braçalets en cuir i casc amb plomes. El segon vestit es va canviar en 1985 substituint-se per un disseny del també almogávar Jordi Arrué tot respectant els colors beix i marró i incorporant la flor de llis i la capa

Apareixen per primera vegada en 1968 i tenen el seu origen en un grup de festers procedent de la comparsa de Mozárabes que optà per crear una nova comparsa. Inicialment dugueren una vestimenta d'estil "Robin Hood" amb arc inclòs. És en 1986 quan es canvia esta indumentària per altra, més acord a l'estil clàssic de guerrer cristià. L'any 2005 tornaren a canviar les seues robes tot respectant els colors de la Comparsa. Vestit d'una peça que té com a base una túnica marró i una mena de guardapits en color crema i taronja, escut de la corona d'Aragó al pit i capa amb la creu original dels Arquers. Duen a l'esquena l'arc i el portasagetes, duen el cap cobert per una cota de malla i una coroneta metàl·lica.

Apareixen per primera vegada en 1968 i tenen el seu origen en un grup de festers procedent de la comparsa de Mozárabes que optà per crear una nova comparsa. Inicialment dugueren una vestimenta d'estil "Robin Hood" amb arc inclòs. És en 1986 quan es canvia esta indumentària per altra, més acord a l'estil clàssic de guerrer cristià. L'any 2005 tornaren a canviar les seues robes tot respectant els colors de la Comparsa. Vestit d'una peça que té com a base una túnica marró i una mena de guardapits en color crema i taronja, escut de la corona d'Aragó al pit i capa amb la creu original dels Arquers. Duen a l'esquena l'arc i el portasagetes, duen el cap cobert per una cota de malla i una coroneta metàl·lica.

Naix en 1984 el que la converteix en la comparsa més jove de les festes. Formada a partir de la marxa de la Penya El Trabuc de la comparsa de Chanos, intentaren ressuscitar l'antiga comparsa dels Xurros. La Junta de Festes va desestimar la petició al.legant que no entrava dins del context històric de la festa. Prengueren el nom d'Astures en referència explicita a eixe poble del nord de la península Ibèrica i en especial per la figura de D. Pelayo i la batalla de Covadonga. El disseny original fou de Flor Azorín i composa una dalmàtica blanca amb acabats i ornaments en negre i remats en or, la cota de malla és beix i or i el casc està brunyit en or vell. Al pit i a la capa llueixen la creu d'Astúries daurada sobre negre, duen cinturó, bossa i botes de cuir. El segon tratge és de color beix i negre el fons de la caputxa, manté botes, cinturó i bossa. Enguany, sobre un disseny de Joan Vicent Martínez i Ballester s'ha modificat sensiblement el vestit allargant la dalmàtica i arrodonint la capa.

Naix en 1984 el que la converteix en la comparsa més jove de les festes. Formada a partir de la marxa de la Penya El Trabuc de la comparsa de Chanos, intentaren ressuscitar l'antiga comparsa dels Xurros. La Junta de Festes va desestimar la petició al.legant que no entrava dins del context històric de la festa. Prengueren el nom d'Astures en referència explicita a eixe poble del nord de la península Ibèrica i en especial per la figura de D. Pelayo i la batalla de Covadonga. El disseny original fou de Flor Azorín i composa una dalmàtica blanca amb acabats i ornaments en negre i remats en or, la cota de malla és beix i or i el casc està brunyit en or vell. Al pit i a la capa llueixen la creu d'Astúries daurada sobre negre, duen cinturó, bossa i botes de cuir. El segon tratge és de color beix i negre el fons de la caputxa, manté botes, cinturó i bossa. Enguany, sobre un disseny de Joan Vicent Martínez i Ballester s'ha modificat sensiblement el vestit allargant la dalmàtica i arrodonint la capa.

Fundada el 26 de setembre de 1966 ix per primera vegada en les festes de 1967. Es constitueix en principi per festers arribats de Kábilas i Marineros. Prenen el nom dels pirates que assetjaven les naus espanyoles i angleses en el segle XVIII. Estos Bucaneros van voler incorporar una nova vestimenta poc vista en esta ciutat. Consta de barret d'ala doblada amb ploma i cinta roja, brusa blanca, pantaló negre, botes, cinturó i bossa de cuir. Duen la capa roja a l'interior i negra a l'exterior sobre un muscle i al coll els penja el típic medalló. El vestit de diari canvia la brusa blanca per una groga mantenint pantaló, botes i cinturó.

Fundada el 26 de setembre de 1966 ix per primera vegada en les festes de 1967. Es constitueix en principi per festers arribats de Kábilas i Marineros. Prenen el nom dels pirates que assetjaven les naus espanyoles i angleses en el segle XVIII. Estos Bucaneros van voler incorporar una nova vestimenta poc vista en esta ciutat. Consta de barret d'ala doblada amb ploma i cinta roja, brusa blanca, pantaló negre, botes, cinturó i bossa de cuir. Duen la capa roja a l'interior i negra a l'exterior sobre un muscle i al coll els penja el típic medalló. El vestit de diari canvia la brusa blanca per una groga mantenint pantaló, botes i cinturó.

Fundada en 1975 quan les penyes Artur, Ron i Afonaítos decideixen abandonar la mar marinera i convertirse en cavallers i deixebles del noble burgalés Ruy Díaz de Vivar. El nom de Cides va desbancar al pretés inicialment de Conquistadores. La vestimenta que llueixen prové dels dissenys del membre fundador de la comparsa Luis Delgado Rojas, el qual es va cenyir als cànons de guerrer cristià i va introduir-hi alguns elements al.legòrics valencians referents al Rei Jaume I com ara a l'escut. Amb motiu de l'última capitania, el 1997, estrenaren "Gonzalo Capità" de Daniel J. Ferrero Silvaje. En 2007 han eliminat el casc donant pas a una coroneta metàl·lica i la dalmàtica s'ha modificat de mànegues i llargària, suprimint les malles de les cames.

Fundada en 1975 quan les penyes Artur, Ron i Afonaítos decideixen abandonar la mar marinera i convertirse en cavallers i deixebles del noble burgalés Ruy Díaz de Vivar. El nom de Cides va desbancar al pretés inicialment de Conquistadores. La vestimenta que llueixen prové dels dissenys del membre fundador de la comparsa Luis Delgado Rojas, el qual es va cenyir als cànons de guerrer cristià i va introduir-hi alguns elements al.legòrics valencians referents al Rei Jaume I com ara a l'escut. Amb motiu de l'última capitania, el 1997, estrenaren "Gonzalo Capità" de Daniel J. Ferrero Silvaje. En 2007 han eliminat el casc donant pas a una coroneta metàl·lica i la dalmàtica s'ha modificat de mànegues i llargària, suprimint les malles de les cames.

Fundada el 1861, el segon any de les nostres festes. Prenen l'atuend típic de la Serranía de Ronda que feren famós els genets bandolers d'aquell indret. Els Contrabandistas milloraren molt i molt aquelles robes amb la incorporació de primorosos brodats en fil d'or i lluentons, així com els "madronyos" de llana en la manta i en les polaines. Es tracta d'una vestimenta realitzada en panilla o vellut negre i consta de marsellet rícament brodat en mànegues i espatla, xaleco interior de color, pantaló pel genoll també brodat i amb randes. Canana a la cintura i polaines de cuir o botes; camisa blanca i corbata roja. Al muscle duen una manta xeresana i el mocador al cap que es cobreix amb la muntera. Les dones duen una variació d'este vestit que consisteix en el xaleco curt, la falda pantaló i el barret de Calañas.

Fundada el 1861, el segon any de les nostres festes. Prenen l'atuend típic de la Serranía de Ronda que feren famós els genets bandolers d'aquell indret. Els Contrabandistas milloraren molt i molt aquelles robes amb la incorporació de primorosos brodats en fil d'or i lluentons, així com els "madronyos" de llana en la manta i en les polaines. Es tracta d'una vestimenta realitzada en panilla o vellut negre i consta de marsellet rícament brodat en mànegues i espatla, xaleco interior de color, pantaló pel genoll també brodat i amb randes. Canana a la cintura i polaines de cuir o botes; camisa blanca i corbata roja. Al muscle duen una manta xeresana i el mocador al cap que es cobreix amb la muntera. Les dones duen una variació d'este vestit que consisteix en el xaleco curt, la falda pantaló i el barret de Calañas.

Des dels inicis de la nostra festa i fins 1882 va existir una comparsa que tenia el mateix nom de cruzados i que a causa de com anaven vestits eren coneguts popularment amb el nom de Capellans. Els actuals Cruzados apareixen en 1973 i el seu nucli fundacional prové de la Penya l'Ancla de la Comparsa de Marineros. En un principi intentaren ser admesos en la festa amb el nom de "Mosqueteros" que no va ser acceptat. El disseny de la indumentària va anar a càrrec del qui aleshores era membre de la comparsa i estudiant de Belles Arts, Miguel Lapiedra. Es destacava la senzillesa i l'austeritat amb dos tonalitats dominants: blanc i roig. Com a distintiu presentava una única creu al pit. Amb molt poques variacions és el mateix vestit que s'utilitza hui. En 1989 José María Valls Satorres va dedicar-los la "Marxa dels Creuats"

Des dels inicis de la nostra festa i fins 1882 va existir una comparsa que tenia el mateix nom de cruzados i que a causa de com anaven vestits eren coneguts popularment amb el nom de Capellans. Els actuals Cruzados apareixen en 1973 i el seu nucli fundacional prové de la Penya l'Ancla de la Comparsa de Marineros. En un principi intentaren ser admesos en la festa amb el nom de "Mosqueteros" que no va ser acceptat. El disseny de la indumentària va anar a càrrec del qui aleshores era membre de la comparsa i estudiant de Belles Arts, Miguel Lapiedra. Es destacava la senzillesa i l'austeritat amb dos tonalitats dominants: blanc i roig. Com a distintiu presentava una única creu al pit. Amb molt poques variacions és el mateix vestit que s'utilitza hui. En 1989 José María Valls Satorres va dedicar-los la "Marxa dels Creuats"

Fundada en 1860. Després de la Capitania de 1966 i davant d'una crisi important de quantitat de components hagueren de deixar les festes algun temps. Però un grup entusiasta de festers va provocar la seua reaparició. Amb Patricia Conejero Salinas al capdavant foren la comparsa capitana l'any 2000 i marcaren la fita de que per fi una dona fóra capitana de les nostres festes. Amb este fet, van acabar amb el que, segurament, era l'últim escull que quedava per acabar de normalitzar la participació de les dones en la festa. Carregats de forquetes, culleres o llapisseres intenten donar la sensació de la rebel.lia jovenil que correspon als estudiants, però la realitat mostra una inqüestionable serietat a l'hora d'eixir al carrer.

Fundada en 1860. Després de la Capitania de 1966 i davant d'una crisi important de quantitat de components hagueren de deixar les festes algun temps. Però un grup entusiasta de festers va provocar la seua reaparició. Amb Patricia Conejero Salinas al capdavant foren la comparsa capitana l'any 2000 i marcaren la fita de que per fi una dona fóra capitana de les nostres festes. Amb este fet, van acabar amb el que, segurament, era l'últim escull que quedava per acabar de normalitzar la participació de les dones en la festa. Carregats de forquetes, culleres o llapisseres intenten donar la sensació de la rebel.lia jovenil que correspon als estudiants, però la realitat mostra una inqüestionable serietat a l'hora d'eixir al carrer.

Fundada en 1940 compten al seu haver que en les seues files va formar la primera esquadra de dones de la festa de moros i cristians d'Ontinyent. El tratge de gala consisteix en una túnica blanca fins el genoll amb passamaneries i l'escut de la ciutat al pit. Per sobre duen una cota de malles que cobreix cap i muscles. La capa blava, cinturó i bossa de cuir així com botes, llança i casc que recuperaren darrerament. El segon vestit canvia la túnica blanca per una altra verda també amb l'escut de la ciutat al pit, abandona el casc i la cap i manté les botes, el cinturó i la bossa.

Fundada en 1940 compten al seu haver que en les seues files va formar la primera esquadra de dones de la festa de moros i cristians d'Ontinyent. El tratge de gala consisteix en una túnica blanca fins el genoll amb passamaneries i l'escut de la ciutat al pit. Per sobre duen una cota de malles que cobreix cap i muscles. La capa blava, cinturó i bossa de cuir així com botes, llança i casc que recuperaren darrerament. El segon vestit canvia la túnica blanca per una altra verda també amb l'escut de la ciutat al pit, abandona el casc i la cap i manté les botes, el cinturó i la bossa.

És una comparsa nascuda en l'any 1979, amb un vestit de gala on predominaven els colors blanc i blau així com el casc de llarges plomes. Esta indumentària va durar poc de temps ja que en 1986 adopten l'actual que consta de dalmàtica blanca, capa roja, botes guerreres, casc i muscleres entrellaçades amb ornaments metàl.lics. En 1994 canvien també la segona vestimenta que passa a ser una dalmàtica arlequinada en quatre parts que combina els colors gris i verd sobre el qual està la creu en roig que caracteritza esta comparsa. En l'any 1989 José Gandía Coll va ser el primer capità guzman, mentre que Carlos Martí Donat i José Martínez Fernández foren ambaixador i banderer en 1995. Amb motiu d'aquella primera capitania es va estrenar la marxa "Guzmans d'Ontinyent" de Daniel J. Ferrero Silvaje. Carlos Martí Donat i José Martínez Fernández foren ambaixador i banderer en 1995, any en el qual Daniel Ferrero va composar el pas-doble "Tres Gusmans". El Capità de 2001 també té dedicada una marxa de Daniel Ferrero que es diu "Paco Martínez".

És una comparsa nascuda en l'any 1979, amb un vestit de gala on predominaven els colors blanc i blau així com el casc de llarges plomes. Esta indumentària va durar poc de temps ja que en 1986 adopten l'actual que consta de dalmàtica blanca, capa roja, botes guerreres, casc i muscleres entrellaçades amb ornaments metàl.lics. En 1994 canvien també la segona vestimenta que passa a ser una dalmàtica arlequinada en quatre parts que combina els colors gris i verd sobre el qual està la creu en roig que caracteritza esta comparsa. En l'any 1989 José Gandía Coll va ser el primer capità guzman, mentre que Carlos Martí Donat i José Martínez Fernández foren ambaixador i banderer en 1995. Amb motiu d'aquella primera capitania es va estrenar la marxa "Guzmans d'Ontinyent" de Daniel J. Ferrero Silvaje. Carlos Martí Donat i José Martínez Fernández foren ambaixador i banderer en 1995, any en el qual Daniel Ferrero va composar el pas-doble "Tres Gusmans". El Capità de 2001 també té dedicada una marxa de Daniel Ferrero que es diu "Paco Martínez".

Ix a festes per primera vegada en 1883. La indumentària tant de gala com de diari tenen molta relació amb les vestimentes populars que es lluïen pels camps i ciutats del nostre país als segles XVIII i XIX. De fet el vestit de gala consta de jopetí de panilla o vellut negre brodat i pantaló també de vellut negre, faixa, calces, lligacames roges, manta al muscle i mocador al coll. Calcen espardenyes de careta i duen brusó. En la roba de diari el jopetí o xaleco és estampat i el saragüell prisat substitueix el pantaló negre. Esta comparsa en l'any 1991 va recuperar el Ball dels Llauradors que amb els de les altres compares recorrien els carrers del poble des de finals del S. XIX fins la guerra d'Espanya. És tradicional també, des que es va recuperar, el repartiment de versets en la Nit de l'Alardo on es nomenen els components de la comparsa i que signa des de 1990 la Granota del Pou del Canyís.

Ix a festes per primera vegada en 1883. La indumentària tant de gala com de diari tenen molta relació amb les vestimentes populars que es lluïen pels camps i ciutats del nostre país als segles XVIII i XIX. De fet el vestit de gala consta de jopetí de panilla o vellut negre brodat i pantaló també de vellut negre, faixa, calces, lligacames roges, manta al muscle i mocador al coll. Calcen espardenyes de careta i duen brusó. En la roba de diari el jopetí o xaleco és estampat i el saragüell prisat substitueix el pantaló negre. Esta comparsa en l'any 1991 va recuperar el Ball dels Llauradors que amb els de les altres compares recorrien els carrers del poble des de finals del S. XIX fins la guerra d'Espanya. És tradicional també, des que es va recuperar, el repartiment de versets en la Nit de l'Alardo on es nomenen els components de la comparsa i que signa des de 1990 la Granota del Pou del Canyís.

Comparsa iniciadora de les festes en 1860 i que pren el seu nom en l'ambient d'eufòria pels triomfs espanyols en les campanyes militars del Marroc, autèntic origen de les nostres festes. Durant anys fou la comparsa més nombrosa i la que tenia persones més rellevants dins la festa. D'ací isqueren molts grups que anaren a fundar i /o a formar part d'altres comparses. Amb els Contrabandistas protagonitzen el Contrabando en el migdia del dissabte de festes. Des del seu inici el tratge de gala ha patit alguns canvis però sempre ha estat lligat a les vestimentes utilitzades a l'Armada. En 1986 es feu un canvi intentant retornar a la indumentària original i en 1995 es torna a canviar prenent un model més històric i amb fonament purament mariner. Duen un barret d'estil tricorni, marinera blava amb solapes blanques i mocador roig; faixí roig, pantaló blanc, botes negres i la clàssica pala.

Comparsa iniciadora de les festes en 1860 i que pren el seu nom en l'ambient d'eufòria pels triomfs espanyols en les campanyes militars del Marroc, autèntic origen de les nostres festes. Durant anys fou la comparsa més nombrosa i la que tenia persones més rellevants dins la festa. D'ací isqueren molts grups que anaren a fundar i /o a formar part d'altres comparses. Amb els Contrabandistas protagonitzen el Contrabando en el migdia del dissabte de festes. Des del seu inici el tratge de gala ha patit alguns canvis però sempre ha estat lligat a les vestimentes utilitzades a l'Armada. En 1986 es feu un canvi intentant retornar a la indumentària original i en 1995 es torna a canviar prenent un model més històric i amb fonament purament mariner. Duen un barret d'estil tricorni, marinera blava amb solapes blanques i mocador roig; faixí roig, pantaló blanc, botes negres i la clàssica pala.