Moros Marinos
Primer Tro
Alberto Pérez Sanchis
Presidència
José Enrique Mollá Sanchis
Secretaria
Antonio Soriano Morant
Tresoreria
Josep Minsut Silvestre
Representant
Francisco Camacho Güeto
Dades d'interés
Nascuda el 1865 amb la idea d’oposar una flota sarraïna a la cristiana en el combat naval a les aigües del riu Clariano, van tripular una nova fragata, anomenada Almanzor, en record del temible i victoriós guerrer Muhammad Ibn Abi Amir, conegut com al-Mansur , “El Victoriós”. Adquirida possiblement amb els fons aportats pels integrants de la Junta Directiva de Festes, del Casino “El Porvenir” o dels membres de la pròpia filada.
La seva participació va quedar relegada per a l’any següent a causa de la còlera morbositat. La nova filada, sota la denominació de Moros Marinos, forjada a la seu del Casino de “El Porvenir”, va venir a engrandir les hosts sarraïnes amb un vestit “allò turc” i portant polides pales de fusta. Va quedar configurada per gent rellevant, d’alt poder econòmic, integrant i simpatitzant del partit conservador, la relació del qual segueix amagada entre les costures de la nostra història.
Durant poc més de segle i mig, passegen triomfants per carrers i places a la diana ia l’entrada als acords de pasdobles i marxes mores i als seus inicis de marxes militars; en el sacrifici de la missa i en la processó, omplen el ritu que des de 1860 porta a convertir Ontinyent en cristiana i mora.
En el transcurs de molts anys, acompanyats de la música, van mostrar la bellesa de la seva desapareguda dansa, registrada a la premsa al llarg dels segles XIX i part del XX, i de forma singular a l’Exposició Regional de València (1909). Igual que l’enyorada Nit del Riu, regalada de goigs i divertiments, en què el protagonisme que posseïa la fragata Almanzor, al costat de la cristiana Méndez Núñez, adornada i il·luminada a la veneciana i arrossegades per mules, navegaven a les aigües del riu Clariano per fer seves les escenes històriques lligades al mar, rememorant temps passats en què s’anava a defensar les nostres costes dels atacs de pirates berbers i tunisians.
Solcant els mars de la festa, els moros marins han guiat en infinitat d’ocasions les hosts sarraïnes, porten i custodien l’ensenya amb el creixent de lluna i declamen els grandiloqüents versos de l’ambaixada des de la coberta de la fragata, on velles i noves generacions de moros marins hissen a la seva proa tots els seus volers i il·lusions entre dies captivats per un poble i la seva gent.
Músiques per als Moros Marinos
· “Moros Marinos”
(M.M. – 194?) L. Buades Roca
· “Norma Garen”
(M.M. – 1988) M. Gandía Conejero
· “Pla El Panader”
(M.M. – 1992) J. E. Canet Ferri
· “El Turco d’Ontinyent”
(M.M. – 1997) M.A. García Boscá
· “Moros Marinos”
(M.M. – 2005) J. Ferrero Forcada
· “Ibn Al-amn (al meu cosí)”
(M.M. – 2006) P. Sanchis Ferràndiz
· “Els Triers”
(M.M. – 2006) D.J. Ferrero Silvage
· “Sharaf-Abi”
(M.M. – 2009) J.A. Boluda Ponce
· “Nit del Riu”
(M.M. – 2011) E. Alborch Tarrasó
· “Sheik”
(M.M. – 2012) E. Orquín Aleixandre
· “Mahfilla”
(M.M. – 2015) S. Gómez i Soler
· “Tughra”
(M.M. – 2018) S. Gómez i Soler
· “Indra Mare”
(Ballet – 2018) X. Gandia Navarro
