Juan Martí Gandía
Naix el diumenge 5 de març de l’any 1961, al carrer Sant Antoni a Ontinyent (València). Fill de José María Martí Soriano, “Martí” o “Pericanet”, i de Carmen Gandía Soriano, filla de Miquel “de Cristina” i Rosario “del Teularet”. És el segon dels tres germans. De família catòlica, va estudiar a les escoles del Patronato de la Joventud Obrera, depenents del Col·legi la Concepció dels pares franciscans.
La seua família és de tradició festera, son pare, “Mariner i Afonao”, ja el duia pels carrers per participar de la festa, amb el vestit que sa mare li havia preparat .
L’esperit fester de la família és molt popular: participa a les festes de Moros i Cristians, a les de Sant Antoni, Setmana Santa, excursions que organitza l’Ordre franciscà Seglar, i accions solidàries amb la leproseria de Fontilles,… una família que havia de acurtar-se la corretja per mantenir el nivell de vida. Les seues vacacions eren festes.
Comença amb la colla d’amics a viure les festes i formen la penya Cocoliso, en la comparsa de Mariners, amics del carrer i altres familiars de components de la comparsa, on vivien la festa amb intensitat, tant al carrer Sant Antoni, com al xalet de Danielet Gil o als baixos d’Arturo.
L’any 1972 un frare del convent li proposa l’opció de fer-se frare, i es fa avant, interna a Benissa (Alacant) els cursos 72-75, allà comparteix la vida amb molts altres xiquets de molts altres pobles de la geografia valenciana i d’Aragó on es dona a conèixer com a ontinyentí i fester, … i les millors festes: les del seu poble.
Per ser component de la comparsa Mariners, en les processons sempre duia la muleta al costat del Crist, recorda com passava pels carrers de la vila i tenia que anar baix les andes per que no cabien. Fins i tot un any, un dels Anderos era tan major que no podia carregar i els altres Anderos, com que ja era un poc grandet, li digueren: “canvia la muleta per la barra”, i va carregar de barra.
Els anys 75-78 cursa el BUP a Pego (Alacant). El COU a València (78-79) mentre realitza el postulantat per a ingressar a l’ordre franciscà. Tots els anys participa en les festes de Moros i Cristians, encara que no tant en el Mig Any Fester.
L’any 79-80 a Terol fa el noviciat, és una any de vida com a frare en el qual es rep la formació i es profunditza en la crida per part de Déu. Els anys següents cursa els estudis eclesiàstics a València, on també estudia mímica i treballa amb els deficients auditius.
L’any 85-86 és destinat com a formador al Col·legi de Burbáguena (Terol), els 86-88 estudia informàtica a Zaragoza, torna a Burbáguena i desprès al Col·legi d’Ontinyent, com a formador i director del Seminari franciscà, on residirà 8 anys fins ser destinat a Petra (Mallorca) l’any 1997.
L’any 1990 és ordenat prevere a l’església de Sant Francesc.
Els anys d’estància a Ontinyent són anys molt participatius en la festa, tant que la seua penya du en l’any 1992 l’Ambaixador i Banderer, i participa com a sentinel·la cristià.
A Petra és el guardià durant sis anys, altres com a Vicari del Convent. Allí, a més, dirigia una impremta i conta que quan entrava la gent, com la faena la feia amb l’ordinador, sempre estava sonant una marxa Mora o Cristiana, i li preguntaven “no et canses d’eixa musica? … Això és musica celestial”, contestava.
Com que era Vicari de la Parròquia va tindre molt bona relació amb el Bisbe Teodoro Úbeda. Són anys en els quals les vacacions són sempre per festes, i que no les toquen. Altres moments de l’any no tenen tanta importància com poder participar de les festes. El mal era quant les festes eren els últims dies de mes, ja que la festa de Sant Joan, la celebren per Sant Joan Degollat (29 d’agost) i el Rector tenia que estar.
La penya a poc a poc desapareix, fins que només quedava ell en la festa, fins que l’any 2005, convidat pel seu amic Arturo Vidal, s’incorpora en la comparsa Asturs, i amb ell molts membres de la Penya Cocoliso.
En 2013 els frares el reclamen per a altres activitats necessàries a la Província Franciscana de València, Aragó i Balears, nomenant-lo Administrador Provincial, Animador de les Missions, i Guardià del Convent de la Mare de Déu dels Àngels a València.
L’any 2015 la família Vidal Ferri li regala la primera marxa Astur “Frare i Fester”. Obra de Carlos Ferri “Patty”, i que estrenà l’Agrupació Musical d’Ontinyent al Parc Mestre Ferrero, una setmana després del decés de son pare.
Fra Joan Martí Gandia, va pronunciar el pregó de festes de la Mare de Déu dels Àngels, que se celebren a la barriada del convent que els franciscans tenen a Petra.
No ha guanyat mai el concurs de cap esquadra, però tots el coneixem. Es diu que: “el frare fa de cap d’esquadra marcant els peus en terra i posant la vista al Cel…” i es veritat des de la realitat que vivim posa la nostra esperança en el Santíssim Crist de l’Agonia.
