Fontanos

Primer Tro

Jose Manuel Rosa Aceta

Presidència

Javier Moscardó Salido

Secretaria

María José Garrido Ortiz

Tresoreria

José Ignacio Torró García

Representant

Laura Sanchis Vidal

Dades d'interés

La comparsa Fontanos naix oficialment l’any 1940. Abans va haver-hi diversos intents de creació, que es van veure truncats en esclatar la Guerra Civil.

Esta comparsa representa als primers pobladors cristians de la ciutat, i a causa d’això adopten el nom de Fontanos, basant-se en la creença que antigament Ontinyent es deia Fontinyent. Hui dia és l’única que ostenta l’escut del municipi en el seu vestit. La primera indumentària estava inspirada en l’època de la Reconquesta. El vestit de gala constava d’una bata blanca, amb sanefes verdes al voltant, que ostentava sobre el pit la gloriosa Creu Roja que presidia les lluites dels cristians en les seues croades contra els fills de Mahoma, portaven capa blava com a representació de l’aigua que és el bé més pur, benvolgut i abundant d’estes terres. Com a armes una espasa i la característica porra, maça de combat en les seues lluites cos a cos contra les hosts de la Mitja Lluna. Per a cobrir el cap, usaven un casc redó. Portaven corretjams creuats en el pit i sandàlies marrons amb calces blaves.

El segon vestit canviava la túnica blanca per una grisa.

Este vestuari ha anat canviant al llarg dels anys, diferents tipus de cascos i armes han format part de la seua indumentària, però el vestit de gala sempre ha sigut fidel als colors inicials de la comparsa, el blanc i el blau, colors que identifiquen també a la patrona de la ciutat, la Puríssima.

El vestit de gala actual consistix en una túnica blanca i blava fins als genolls, amb l’escut de la ciutat bordat sobre ell. Sobre els muscles porten una cota de malla que també cobrix el cap, i damunt d’ella una corona metàl·lica amb l’escut de l’Orde de Montesa. Esta mateixa creu és la protagonista de la capa blanca que porten a l’esquena. El vestit es completa amb unes botes de cuir negre i un cinto amb bossa del mateix material, que combinen amb detalls metàl·lics. L’arma actual és una espasa amb motius de la ciutat.

El segon vestit canvia la túnica blanca per una altra verda, amb l’escut de la ciutat en el pit, i amb una capa blanca sense escut. Abandona el casc i manté les botes, el Cinturó amb bossa i la cota de malla.

Devots de les tradicions i costums d’esta població, els Fontanos van ser portadors de la imatge de la Puríssima en el seu centenari, devoció que va continuar durant molts anys amb la visita a la nostra patrona després de la Diana del dissabte de festes, on se li oferia una Salve. També van ser els primers a participar en l’ofrena acompanyats dels instruments més tradicionals, “dolçaina i tabalet”.

Les ostentacions de les seues capitanies i ambaixades s’han caracteritzat sempre per la presència d’elements característics d’esta ciutat a la qual representen, fruit d’això és la col·laboració de la comparsa en la recuperació del “Ball dels Cavallets” i posterior donació al poble l’any 1999 amb motiu de la celebració de la seua tercera ambaixada.

A més, compten és el seu haver que va ser la primera comparsa cristiana a atrevir-se a vestir un vestit de singular en l’entrada; i que van lluitar per la incorporació de la dona en la festa com a membre de ple dret.

En les seues files va formar la primera esquadra de dones de les Festes de Moros i Cristians d’Ontinyent l’any 1989.

Actualment, són un grup de Festers molt unit, que els unix l’amor per les festes i el seu comparsa, portant amb orgull els colors i escut d’Ontinyent.

Músiques per als Fontanos

· “Fontanos d’Ontinyent”
(M.C. – 1999) E. Gironés Penadés

 

· “Fontanos”
(M.P. – 1999) T. Navarro

 

· “Rafa Albert, Banderer’99”
(M.C. – 1999) E. Terol

 

· “Grifons”
(Fanf. – 1999) S. Gómez i Soler

 

· “Antebellum”
(M.C. – 2011) F. Valor Llorens

 

· “Llinatge”
(M.C. – 2017) F. Valor Llorens

 

· “Maras”
(M.C. – 2017) S. Gómez i Soler

 

· “Callarís”
(Fanf. – 2017) R. Penadés Silvestre

 

· “Kustaa el Fontano”
(M.C. – 2019) F. Sanchis Gandia

 

· “Lacrima”
(M.C. – 2023) S. Gómez i Soler