Lloc: Salones Sociedad de Festeros
El Premi Cervino és un guardó instaurat l’any 2000 per la Societat de Festers del Santíssim Crist de l’Agonia. Aquest premi s’atorga anualment i està destinat a reconèixer i homenatjar persones o entitats que han contribuït de manera significativa a les festes de Moros i Cristians d’Ontinyent, ja siga a través de les seues activitats, investigacions, o suport general a les festes.
El nom del premi ret homenatge a Joaquín José Cervino, Magistrat i escriptor romàntic, qui va ser l’autor dels textos de les ambaixades del moro i del cristià que es reciten des de 1860 en les festes de Moros i Cristians d’Ontinyent. Aquests textos són una part essencial de les festes i tenen un gran valor històric i cultural per a la ciutat, havent sigut declarat l’acte de les ambaixades, on es reciten els versos de l’ambaixada, com a Bé d’Interès Cultural immaterial pel ple del Consell de la Generalitat Valenciana.
El Premi Cervino es lliura en una cerimònia que té lloc en el Casino de la Societat de Festers. L’elecció del premiat és realitzada per la Junta de Govern de la Societat de Festers, que avalua les contribucions dels candidats al llarg del temps. Entre els guardonats es troben persones, entitats i associacions que han demostrat un compromís destacable amb la preservació i promoció de les tradicions d’Ontinyent.
RECORREGUT: PL. CONCEPCIÓ, GOMIS, MAYANS, PL. MAJOR
L’acte de la Publicació de Festes es desenvolupa l’últim dissabte del mes de juny; consisteix en una desfilada en la qual participen: un xiquet i el Primer Tro de cada comparsa, abillats amb el seu vestit de gala; un portador de l’estendard de cada comparsa amb el vestit de diari; els capitans, ambaixadors i banderers de l’any anterior i els de l’actual; i el president i representants de la Junta de Govern de la Societat de Festers, acompanyats de diferents bandes de música.
La desfilada finalitza als peus del castell, en una Plaça Major abarrotada de gent a l’espera de les “paraules màgiques”.
Des de l’entarimat que presideix la plaça, el secretari de la Societat, escortat pels Primers Trons i xiquets, va cridant als portaestendards de les diferents comparses perquè president i alcalde els imposen les medalles acreditatives.
A continuació, els capitans, ambaixadors i banderers del passat any, realitzaran el protocol·lari traspàs de càrrec, lliurant al seu homònim de l’any actual arma, text i bandera.
President i alcalde dirigeixen a la concurrència unes breus paraules d’exaltació festiva, finalitzant tots dos amb l’esperada frase: “Dames i cavallers: Estem en Festes!”
La banda de música interpreta l’himne a Ontinyent, que és cantat per tots els presents, i es dona per finalitzat l’acte.
Significació de l’acte de la Publicació: Avui dia, quan gaudim d’un cert equilibri econòmic i polític, aquest és un acte esperat perquè ens anuncia la proximitat de la Festa. Però en temps passats, amb menor estabilitat en tots els camps -temps amb temibles malalties capaces de delmar la població; temps en què l’economia local es veia afectada tant per l’escassetat de pluges com per l’excés d’aquestes; temps d’incerteses polítiques i de guerres-, la Publicació no era un dia més de festa; no era únicament música i desfilada als carrers; significava molt més; significava que aquell any hi hauria festes i que les comparses que prengueren part en la mateixa -i només aquelles- serien les que participarien en les imminents festes.
LLOC: PL. MAJOR
L’acte de presentació del cartell de festes de moros i cristians d’Ontinyent, emergeix com un moment trascendetal que marca l’inici oficial de les celebracions. Situat en l’epicentre de la ciutat, en la majestuosa Plaça Major, sota l’atenta mirada de l’imponent castell que presideix les festes, aquest acte es converteix en un espectacle d’emocions i tradicions que uneix a tota la ciutadania en un mateix esperit festiu.
Després del vibrande desfilada de la Publicació, l’escenari es prepara per a rebre el gran moment: el descobriment del cartell oficial. Amb expectació palpable i cors palpitants, els ciutadans es congreguen en la plaça, ansiosos per presenciar la revelació de la imatge que simbolitzarà el espiritu de les festes. Amb un fervor contagiós, s’entrellacen sons de la música festiva i el murmuri de la multitud, creant una atmosfera vibrant i plena d’energia.
En emergir el cartell davant la mirada expextante de tots, es deslliga una ovació unànime que ressona en cada racó de la plaça. És un moment d’orgull i emoció compartida, on se celebra la riquesa cultural i la identitat d’Ontinyent. Més enllà de ser una simple imatge, el cartell s’erigeix com un símbol d’unitat i pertenecia, recordant-nos la importància de mantenir vives les nostres tradicions i de celebrar junts la nostra història i el nostre llegat.
El clímax de l’esdeveniment arriba amb la interpretació de dos himnes que ressonen en el cor dels ontinyentins: la marxa mora Chimo de José María Ferrero Pastor, emblema venerat de les nostres festes i l’himne de la ciutat de Rafael Martínez Valls. Aquestes melodies, imbuïdes d’història i fervor, infonen l’ambient festiu amb un sentit d’indentitat i orgull arrelat en la comunitat. En sonar les notes de Chimo, l’esperit festiu aconsegueix la seua cúspide, recordant a tots els presents la grandesa de les nostres tradicions. Tot seguit l’himne d’Ontinyent s’eleva en un cor unificat, unint a tots els assistents en un sentiment de gratitud i amor cap a la nostra benvolguda ciutat. És un moment de comunió i celebració, on la música ens connecta amb la nostra essència ontinyentina més profunda, marcant així el final d’un acte que perdura en la memòria com un tribut a les nostres arrels i a la nostra comunitat.
RECORREGUT: Encreuament alcalde Paco Montés amb Dos de Maig, Dos de Maig, Glorieta dels Moros i Cristians, PL Concepció (Fins al Carrer Músic Úbeda)
L’Alardo és una part integral de les festivitats de Moros i Cristians a Ontinyent. Aquest esdeveniment no sols recorda les antigues desfilades militars, sinó que també ret homenatge a la rica història i tradició d’aquestes celebracions. En aquest context festiu, les quatre comparses que ostenten els càrrecs de Capità, Ambaixador i Banderer tant del bàndol cristià com del moro, s’uneixen per a reviure l’esperit de companyia i alegria que caracteritza a aquestes festes.
A les dotze de la nit, sota la resplendor de la lluna i l’exaltant música festera, les comparses desfilen amb elegància i vigor, és en aquest màgic instant on la ciutat es converteix en un escenari de color i esplendor, on la història es mescla amb la celebració, i on l’esperit de germanor i competència s’entrellaça en una dansa encantadora.
L’Alardo no sols és un espectacle per als sentits, sinó també un tribut a la vibrant cultura i tradicions que fan de les festes de Moros i Cristians d’Ontinyent un esdeveniment inoblidable.
LLOC: Sala d’actes Centre Cultural Caixa Ontinyent
La presentació del llibre de festes és un acte que reuneix un gran nombre de públic per a revelar els detalls i el programa d’activitats de les festes de moros i cristians. Aquest llibre és una recopilació detallada de la història, els actes programats, així com de presentació dels principals actors de la festa. Inclou articles històrics, cròniques d’esdeveniments passats, així com una guia completa de les activitats previstes. La presentació es realitza en un acte formal, on es convida als principals protagonistes de les festes, a les autoritats locals i a la població en general. Aquest esdeveniment simbolitza el compte arrere de l’inici dels dies grans de les nostres festes de moros i cristians.
Quant al vídeo promocional de les festes és una altra peça clau per a la promoció d’aquestes. Amb ell, se cerca capturar l’essència de les festes, destacant les desfilades, la música i les tradicions que caracteritzen als Moros i Cristians d’Ontinyent. Aquest material audiovisual no sols serveix com a eina promocional sinó també per a atraure visitants a la ciutat.
En resum, la presentació del llibre de festes i el vídeo promocional són moments crucials en el calendari festiu d’Ontinyent, servint com a preludi a les celebracions i ajudant a consolidar i difondre la rica tradició dels Moros i Cristians d’Ontinyent.
LLOC: PLACETA LATONDA
L’Escola Infantil de Caps d’Esquadra és una iniciativa organitzada per la Societat de Festers del Santíssim Crist de l’Agonia d’Ontinyent, destinada a formar als més joves en l’art de desfilar com a caps d’esquadra en les festes de Moros i Cristians. El propòsit principal de l’escola és ensenyar als xiquets/as les habilitats necessàries per a exercir-se com a caps d’esquadra, un rol essencial en les desfilades de Moros i Cristians. Els caps d’esquadra són els encarregats de dirigir i coordinar els moviments de les esquadres durant les desfilades, i la seua actuació és crucial per a l’èxit i la vistositat d’aquestes celebracions.
Així, en aquest primer dia, s’estableixen les bases per a un aprenentatge rigorós però gratificant. És el començament d’un viatge que transformarà als participants en caps d’esquadra dignes i capacitats, llestos per a enfrontar-se amb destresa i determinació a guiar a les seues respectives esquadres.
LLOC: PLACETA LATONDA
En el segon dia de l’escola infantil de caps es corregeixen xicotets defectes per a polir l’acompliment de cadascun, entenent que la perfecció s’aconsegueix a través de la pràctica constant i l’atenció als detalls. Un aspecte crucial d’aquest dia és la sincronització entre moviments i música. Al ritme de marxa mora, marxa cristiana o pasdoble, els instructors donen les indicacions precises sobre com adaptar els moviments al compàs i la melodia. Aquesta harmonia entre la música i el moviment no sols millora la tècnica, sinó que també infon un sentit de cohesió i companyonia en cada esquadra.
LLOC: PLACETA LATONDA
El tercer dia és la culminació emocionant i esperada de l’escola infantil de caps d’esquadra. Amb determinació i entusiasme, els joves caps d’esquadra executen cada moviment amb precisió i orgull, exhibint totes les habilitats que han adquirit durant aquestes tres setmanes a l’escola. Amb aplaudiments i admiració, es fa lliurament dels diplomes a cadascun dels assistents, marcant així un moment de celebració i reconeixement a l’esforç i la dedicació d’aquests joves talents.
LLOC: Esplanada de l’Ermita de Santa Anna
Coronant la xicoteta lloma des d’on s’albira la nostra estimada ciutat, s’alça l’Ermita de Santa Ana. És ací, sota el cel que abraça els nostres anhels i els murmuris del vent que ens envolta, on el Santíssim Crist de l’Agonia mora eternament, irradiant la seua llum sobre les nostres vides i les nostres festes de moros i cristians.
En l’àmplia esplanada de l’Ermita de Santa Ana, es duu a terme la nostra més solemne trobada, la missa en honor al nostre patró. És un moment de reverència i devoció cap a aquell que guia els nostres passos en cada celebració. Sota el cel que encara conserva la frescor del matí i l’aroma a terra humida i resina de pi que impregna l’aire, ens detenim en silenci. És en aquest instant de calma on tanquem els ulls i elevem les nostres pregàries cercant la seua benedicció.
LLOC: Plaça de Baix
L’assaig oficial de les ambaixades és un moment crucial en la preparació de les festes de Moros i Cristians d’Ontinyent. Durant tot l’any, els ambaixadors dediquen incomptables hores a perfeccionar la seua dicció, la força de les seues paraules, els seus gestos, els seus moviments, etc, en assajos realitzats sense la presència de públic. No obstant això, el dia de l’assaig de les ambaixades marca una fita significativa: és el primer acte on els espectadors tenen l’oportunitat de presenciar el resultat de l’esforç i la dedicació dels participants.
Fins a l’any 2022, aquest important assaig es duia a terme en la esplanada de l’ermita de Santa Ana, on els ambaixadors es reunien per a afinar cada detall de les seues representacions. No obstant això, l’any 2023, es va prendre la decisió de traslladar l’assaig a la Plaça de Baix, creant-se un ambient encara més vibrant i festiu, atraient a una gran assistència de persones ansioses per presenciar aquest espectacle únic. Per als ambaixadors, aquest assaig amb públic representa la culminació de mesos d’ardu treball i anticipació.
Per a Ontinyent, l’assaig de les ambaixades és un acte emocionant. És un moment per a celebrar la tradició i la cultura, mentre es gaudeix de les impressionants actuacions dels ambaixadors davant una audiència lliurada i entusiasta.
RECORREGUT: Pl. de baix, Pl. Sant Roc, Pl. Major i Pl. Latonda
La història del mateix es remunta a l’inici de les nostres festes de moros i cristians, patint un llarg parentesis que es va estendre des dels turbulents dies de l’inici de la guerra civil fins a l’any 1991 en què va ser rescatat per la comparsa de Llauradors, celebrant-se des de l’any 2008 el divendres anterior a la Setmana Gran de les nostres festes.
El ball consta de set peces musicals distintives: una polca, dues jotes, un vals, un errant, una valenciana i un galop final. Cadascuna d’aquestes peces encarna la rica herència cultural i l’esperit festiu dels valencians, atraient a gran nombre de public amb el seu encant i gràcia.
El recorregut del ball té el seu inici en la Plaça de Baix, a les portes de la Societat de Festers del Santíssim Crist de l’Agonia, on els dansaires tots/as ells/as components de la Comparsa de Llauradors donen principi a la interpretació d’aquests. Després, avancen pel carrer de la Trinitat fins a la plaça de sant Roc, on cotinuen amb el ball, per a a continuació dirigir-se a la Plaça del Major i repetir els balls davant de l’imponent castell que està instal·lat en la façana de l’antic Ajuntament. El itinerari culmina en la placeta Latonda, on els últims moviments són executats pels ballarins, marcant així el tancament del tradicional ball dels llauradors.
LLOC: Casino de la Societat de Festers
El dissabte anterior a la Setmana Gran de les nostres festes, els Càrrecs, Primer Trons, Junta de Govern, vestits tots ells amb el vestit de diari de les seues respectives comparses, juntament amb la Corporació Municipal s’embarquen en un significatiu recorregut cap a la centanaria institució del Sant Hospital Beneficència, la residència La Saleta i la Residència San Francisco, tres refugis impregnats d’història, afecte i humanitat. En un gest de profund respecte i proximitat porten amb si l’essència de la festa per a compartir amb els residents i els seus sers estimats l’emoció i la alegria que caracteritzen als nostres moros i cristians. En cadascuna d’aquestes venerables institucions, el pas dels visitants es converteix en un recés de felicitat, on els somriures es multipliquen al ritme de les emblemàtiques marxes mores i cristianes, simbolitzant així la unió i la diversitat que defineixen l’esperit d’Ontinyent.
L’ambient en cadascuna d’elles s’impregna d’una atmosfera única, on la tradició i l’afecte s’entrellacen en una abraçada reconfortant. Els records compartits i les històries entrecreuades teixixen un mantell de complicitat i calidesa, recordant la importància dels llaços familiars i comunitaris en les nostres vides. Entre les parets impregnades de viviencies i aprenentatges, ressonen els immortals versos de Cervino, com un ressò de l’eternitat que s’uneix a la vivacitat del present.
En cada gest d’afecte i en cada paraula d’alè, es manifesta el profund respecte i la gratitud cap a aquells que, amb el seu lliurament i el seu exemple, han deixat una petjada inesborrable en el cor d’Ontinyent. Aquesta trobada emotiva i significativa ens recorda la importància de valorar i honrar la memòria dels nostres majors, així com cultiva el sentit de comunitat i la solidaritat que ens uneix com a ciutadans.
LLOC: Ermita de Santa Anna
En la serena atmosfera de l’Ermita de Santa Ana, cada any té lloc un acte de profund significat: la Missa en sufragi dels festers difunts. Quan el sol comença a tenyir l’horitzó amb els seus tons daurats, el ressò de les carcasses ressonen en l’aire, anunciant a la població l’inici d’aquesta emotiva trobada.
En la esplanada de Santa Ana a les portes de l’ermita i sota l’atenta mirada del nostre Morenet, el Santíssim Crist de l’Agonia, es troben els Capitans/as, Ambaixadors/as, Ambaderados/as i Primer Trons, Junta de Govern de la Societat i la Corporació Municipal, així com un gran nombre de fidels per a assistir a la celebració de la santa missa, units tots en l’oració i el record.
L’acte es desenvolupa amb solemnitat, marcat per les notes suaus de la música sacra i les paraules reconfortants del capellà rector de la Real Parròquia de Sant Carles Borromeo i assessor religiós de la Societat. En aquesta missa, s’eleven pregàries en honor de tots els festers que, encara que absents físicament, romanen vius en la memòria col·lectiva de tota la comunitat. És un moment de reflexió, horna i gratitud cap a tots aquells que van contribuir amb la seua alegria i dedicació a enriquir les nostres festes de moros i cristians.
La Missa en sufragi dels festers difunts és més que un acte religiós, és un tribut carregat d’emoció i respecte cap a aquells que van ser part fonamental en la història de les nostres festes. En aquest espai de recolliment, la comunitat s’uneix en un gest d’amor i reconeixement, mantenint viva la flama de la seua memòria en cada pregària i en cada cor que batega al ritme de la celebració.
LLOC: Salons Societat de Festers
Després de finalitzar la missa de difunts ens traslladem al Saló Principal de la Societat de Festers, freqüentment denominat Casino, allí les taules estan disposades i convenientment identificades. Amb la suficient antelació s’ha repartit l’aforament proporcionalment al nombre de components de cada comparsa; perquè la capacitat del local, malgrat ser gran, no aconsegueix ni des de lluny assaciar la demanda que existeix per part dels festers.
Després de compartir un tros de pa i aliments típics de la zona, arriben les paraules del president de la Societat de Festers qui, un a un, ens parla dels festers morts durant aquest any. La gola es fa un nus, els ulls s’humitegen. Una forta ovació de tots els assistents serveix d’enllaç entre el dolor del record i l’alegria del present. És l’hora de la imposició d’insígnies i medalles acreditatives. El secretari de la Societat va nomenant, un a un, a Capitans, Ambaixadors, Banderers i Primers Trons i, públicament, davant l’alegria general i acompanyats pels concordes que interpreta la banda de música, alcalde i president van imposant les corresponents acreditacions.
Finalment arriba el moment dels premis; el reconeixement de la Societat de Festers a la labor i a la vida festera d’alguna persona en particular; reconeixement que habitualment sol ser secret, amb la qual cosa l’efecte sobre la persona homenatjada i el seu entorn més pròxim és molt major. El perquè del seu nom radica en el fet que ràpidament passem de les llàgrimes de dolor per l’amic absent, a les llàgrimes d’emoció per l’amic que enguany ostenta un càrrec o ha sigut creditor de públic reconeixement per una vida dedicada a la Festa.
Significació: Es tracta d’un acte únic en les festes de Moros i Cristians de qualsevol part del món, en el qual com hem descrit anteriorment, es passa de la tristesa a l’alegria en qüestió de segons, atès que es comparteix la tristesa per la pèrdua dels difunts, però també l’alegria pels càrrecs d’enguany, que són nomenats oficialment amb la imposició d’insígnies a capitans, banderers i ambaixadors. També es lliuren distincions als festers mereixedors d’un reconeixement públic a través del Primer Tro d’Honor o les insígnies de plata.
Aquest acte tan autentic i entranyable se celebra des de 1956 i per la seua originalitat s’han iniciat els tràmits per a ser declarat Bé d’Interès Cultural (BIC) a instàncies de la Societat de Festers.
LLOC: Plaça Major
Aqueixa mateixa nit, la del tercer diumenge del mes d’agost, en la Plaça Major, davant l’incomparable marc que ofereix el castell il·luminat, es desenvolupa aquest acte.
Escenari i persones llueixen els seus millors gal·les; la vetlada promet ser espectacular. Imaginem un còctel amb els següents elements: un prestigiós grup de dansa, una magnífica banda de música i un compositor; si a més imaginem que cada any la representació és diferent, la música s’ha compost específicament per a aquesta nit i que grup de dansa, banda i compositor són d’Ontinyent, és fàcil arribar a la conclusió que acabarem embriagant-nos de Festa.
A continuació, capitans, ambaixadors, banderers i primers trons són presentats de manera oficial a la concurrència. Finalment és el torn de l’orador; la persona que ha tingut l’honor de ser designat enguany desgranarà el seu pregó: enaltirà la Festa, ens parlarà dels càrrecs d’enguany, compartirà vivències festives que, al seu torn, ens faran recordar les nostres.
LLOC: Plaça Major
Des del seu inici en 1984, el concurs infantil de caps d’esquadra s’ha consolidat com un moment destacat per a ressaltar el paper dels xiquets/as en les nostres festes morocristianes. En els seus primers anys, es celebrava la setmana anterior a la Setmana Gran de les nostres festes, sent la seua ubicació davant dels locals de la Societat de Festers i en horari de vesprada. Però des de 1993, aquest acte s’ha traslladat a la Plaça Major.
És en 1994, quan va trobar el seu dia, passant a celebrar-se el dilluns de la Setmana Gran, encara que durant aquest període l’horari de celebració variava ja que igual podia ser a la vesprada com a la nit. A partir de l’any 2002 fins a l’actualitat, el concurs brilla encara més en desenvolupar-se sota el mantell estrellat de la nit, afegint un encant especial a aquest.
Aquest acte, celebrat als peus del majestuós castell de moros i cristians, atrau a una multitud entusiasta. Vint-i-quatre personetes, entre xiquets i xiquetes, dividits equitativament entre el bàndol cristià i el bàndol moro, vesteixen els elegants vestits de gala de les seues respectives comparses. Al compàs de marxes mores, marxes cristianes i pasdobles, els xicotets/as evolucionen amb gràcia i destresa al costat de les seues esquadres, així com mostren les seues habilitats amb l’espasa, el sabre, la porra o la navalla, captivant a la nombrosa audiència que abarrota la plaça.
Una vegada que cada participant ha demostrat les seues habilitats liderant i fent evolucionar a l’esquadra, arriba el moment crucial de la deliberació per part del jurat. Aquest està compost pels Capitans, Ambaixadors, així com pels Abanderats i els vint-i-quatre Primers Trons que avaluen no sols les destreses tècniques, sinó també la passió i el compromís de cada concursant amb el seu comparsa i amb la tradició que representen.
És un moment de goig i companyonia, on la infància es converteix en l’estrela de l’acte, recordant-nos la importància de preservar les nostres tradicions per a les generacions esdevenidores.
LLOC: Plaça Major
El concert de festes a càrrec de la Banda Simfónica Tot per la Música s’erigeix com un esdeveniment emblemàtic en el calendari festiu d’Ontinyent. Amb la majestuosa Plaça Major com a escenari i la presència d’una multitud lliurada, aquest concert és una manifestació d’art i cultura morocristiana que uneix a la comunitat en un vincle d’emoció compartida.
Conduïts per directors convidats de renom, els músics de la banda ofereixen interpretacions sublims que eleven l’esperit festiu a noves altures. La presència dels Capitans, Ambaixadors, Banderers, així com dels Primers Trons i la Corporació Municipal, afig un aire de distinció i solemnitat a l’esdeveniment, ressaltant la importància cultural i tradicional de les festes.
La Plaça Major, abarrotada d’espectadors entusiastes, es converteix en una mar d’emocions on la música flueix en harmonia amb el batec del cor de la ciutat. És un moment per a celebrar la unió, l’alegria i l’orgull de pertànyer a una comunitat que valora i promou l’excel·lència artística. El concert de la Banda Simfónica Tot per la Música transcendeix el merament musical per a convertir-se en un símbol d’identitat i tradició arrelada en el cor d’Ontinyent.
RECORREGUT: Plaça La Concepció, Gomis, Mayans, Plaça Major. Després de l’entrada de bandes s’interpretarà la marxa mora “Chimo” en la Plaça de l’Ajuntament.
És el dijous anterior al quart diumenge d’agost. És mitjana vesprada. Tot el passeig de la Plaça de la Concepció està replet de músics vestits amb el seu uniforme de gala. Són les bandes de música oficials de cadascuna de les vint-i-quatre comparses. Comença la desfilada. Cada banda ha assajat amb summa cura el pasdoble fester que ella mateixa ha triat per a aquest acte i ara és el moment de demostrar-lo. Ha arribat el moment de lluir-se.
Durant més de dues hores, els músics i les bandes desfilen amb pasdobles pels carrers Gomis i Mayans d’Ontinyent en un emocionant concert itinerant. Les agrupacions de les diferents comparses moro cristianes es vesteixen amb els seus millors gal·les, desplegant un ritme frenètic que culmina en la Plaça Major, la qual s’ompli gradualment durant l’esdeveniment.
La competència es mescla amb la unió, ja que en l’Entrada de Bandes es poden escoltar peces musicals difícils, recents, poc conegudes i fins i tot inèdites. El nivell de les partitures i les actuacions és cada vegada més notable a mesura que avançava l’esdeveniment.
La Societat de Festers del Santíssim Crist de l’Agonia, entitat organitzadora de l’acte, va introduir el concurs, dotat de premis econòmics per als seus guanyadors. Les bandes oficials de cada comparsa es divideixen en dues seccions de competició per a garantir l’equitat. La competència compta amb bandes de música que tenen més de 35 músics en la seua formació i altres amb menys de 35 components. Al llarg del recorregut, un jurat especialitzat avalua a les formacions musicals tenint en compte la dificultat, afinació, sonoritat, interpretació i uniformitat. La puntuació màxima que una banda pot obtenir és de 200 punts.
Una vegada estan tots els grups musicals en la plaça Major, les bandes finalitzen la seua entrada, però els músics, en lloc de anar-se’n, es van situant convenientment, en funció de l’instrument que porten, en la part alta de la plaça, la pujada coneguda com el Regall.
Han entrat totes les bandes. La plaça, els carrers que desemboquen en ella, els balcons; tot està ple de gent. El secretari de la Societat ens presenta al director convidat enguany. Està situat damunt de l’escenari. Alça els braços, batuta en mà. En la plaça s’ha fet el silenci. Més de mil músics estan pendents de la batuta. Baixa els braços i tot s’ompli d’harmonia. És Chimo, la marxa mora més internacional. Per a Ontinyent és l’himne de festes. Tots, junts, muscle amb muscle, ens balancegem al compàs de les seues notes. Una mescla de sentiments t’envaeixen: alegria, emoció, goig, goig, eufòria… És impossible mantenir-se impassible.
Com cada any, en la mateixa plaça major i al compàs de la mateixa marxa mora, Chimo, més de 1,000 músics tocant a l’uníson, sota l’atenta escolta de la multitud congregada per a captar el màgic moment que commou a veïns i visitants. Aquest esdeveniment únic reuneix 25 agrupacions musicals de tota la geografia valenciana en una mostra de companyia i talent. Una eixordadora explosió de so deté el temps en el cor d’Ontinyent. Emocions a flor de pell, records evocats, pells de gallina, no hi ha paraules per a expressar-ho. Això és Ontinyent, això és una cosa que s’ha d’experimentar.
Es tracta un dels actes més esperats, multitudinaris i únics de les festes de Moros i Cristians. Una explosió de so que posa la pell de gallina any rere any.
Aquesta segona part de l’acte va nàixer com un homenatge espontani al seu compositor, José María Ferrero en 1987, any de la seua defunció per un tràgic accident de transit. Aquell any, després de l’entrada de les bandes de música d’Ontinyent, aquestes de manera conjunta van interpretar la marxa mora Chimo com a homenatge al Mestre dirigides pel seu fill Daniel J. Ferrero Silvage. Després d’un parèntesi d’un any, en 1989, es va tornar a interpretar com a commemoració del XXV aniversari de la marxa i va quedar consolidat com un acte oficial de les festes d’Ontinyent, d’una banda, com a record a la figura de l’autor, però sobretot com un reconeixement a la música festera i a les bandes de música. S’ha convertit sens dubte en una part essencial de la programació que dona inici als dies més importants dels Moros i Cristians. Es tracta d’un acte singular a Ontinyent, en el qual l’entitat organitzadora està treballant pel reconeixent del seu valor i significat cultural.
Per a tots aquells que no poden gaudir-ho en directe, poden fer-ho en el Museu Fester, mitjançant un projecte audiovisual que permet una immersió en la interpretació conjunta que realitzen les formacions musicals que participen en les Festes de Moros i Cristians d’Ontinyent. Es tracta d’una iniciativa que fa possible traslladar-se a la Plaça Major i situar-se al mig, en el moment en què s’està interpretant ‘Chimo’, l’himne de les Festes d’Ontinyent.
La projecció nacional i internacional de l’acte de l’Entrada de Bandes cada vegada és major, sent destacat per personalitats com el conegut xef internacional José Andrés, qui en l’edició del 2022 mostrava públicament la seua admiració per la interpretació conjunta de la marxa mora “Chimo” en l’Entrada de Bandes de les festes de Moros i Cristians d’Ontinyent apuntant que “sempre hi ha una cosa sorprenent succeint a Espanya’.
Significació: Hui comptem amb excel·lents carreteres que ens comuniquen ràpidament amb qualsevol part. Hui tots disposem de vehicle. Hui totes les bandes -excepte alguna excepció- dormen totes les nits a la seua casa. Però si ens remuntem cinquanta anys arrere, les mancances en vies de comunicació i vehicles feien necessari que els músics “visqueren” a Ontinyent durant els dies de festes.
Totes les bandes arribaven el dia precís a l’hora assenyalada i, quina millor manera d’entrar al poble, de presentar-se a la gent, que realitzant el millor que sabien fer: realitzar una cercavila interpretant una composició festera.
RECORREGUT: Av. Almaig, Av. Daniel Gil, Glorieta dels Moros i Cristians, Plaça Concepció.
Després de l’entrada de bandes, músics i festers s’han dirigit als seus respectius locals en funció de la comparsa a la qual pertanyen. Junts han degustat un bon sopar i estan disposats per a començar els Alardos.
Segurament ens trobem davant l’acte que, almenys aparentment, menys té a veure amb els moros i cristians. Però, habitualment, totes les coses tenen el seu perquè.
Antigament, les comparses aprofitaven els dissabtes pròxims a les festes per a reunir-se a la casa de camp d’algun dels seus components -en els voltants del poble-i sopar el que ells mateixos preparaven. Ben entrada la nit, irrompien als carrers acompanyant-se de guitarres, panderos, tapes de casseroles i qualsevol cosa capaç de simular un instrument musical. Realitzaven la seua desfilada lluint un barret de palla, una canya a la mà i, habitualment, s’arromangaven un camal.
Amb el temps, el barret i la canya van ser substituïts per altres peces que pretenien ser una disfressa, per a arribar a ser, hui en dia, una sana competència per veure qui aconsegueix la disfressa més jocosa o més impactant; així s’aconsegueix una mescla entre representar allò que està més de moda i una crítica sobre temes d’actualitat.
Aquesta vegada, ja acompanyats de les seues bandes de música que interpretaran alguna peça en concordança amb la disfressa triada, desfilaran per les àmplies avingudes de l’Almaig i de Daniel Gil.
RECORREGUT: Des de Encreuament Martínez Valls/Daniel Gil, Av. Daniel Gil, Glorieta dels Moros i Cristians, Plaça Concepció, Gomis, Mayans, Plaça Major.
És l’acte dels més xicotets, del futur de la festa. En rigorós ordre de desfilada, primerament, el bàndol cristià i a continuació el bàndol moro, les comparses, amb les seues bandes de música, recorren l’Avinguda de Daniel Gil i el carrer Major per a finalitzar als peus del castell de festes. Els protagonistes són els festers menors de 14 anys. Uns desfilen formant en esquadra, mentre els més xicotets ho fan al braç de les seues mares, pujats en al·legòriques carrosses.
Aquest acte s’instaura en 1985, a causa de la proliferació de gran massa festera de components menors de 14 anys, i a l’arrelament de la Festa a la ciutat, es decideix canalitzar la participació dels més xicotets en la Festa. Un any abans, en 1984, es crea el concurs de Caps i Esquadres infantils.
Esquadres, carrosses, música, ballets i fantasia en la qual els xicotets i les xicotetes són els vertaders protagonistes, immersos en una explosió de color, alegria, caramels i confeti.
RECORREGUT: Av Almaig, Av. Daniel Gil, Glorieta dels Moros i Cristians, Plaça Concepció.
La primera dona principi a mitjan vesprada, la segona ja caiguda la nit.
És l’acte més multitudinari. Transcorre per les avingudes de l’Almaig i de Daniel Gil, voreja la glorieta de Moros i Cristians, i finalitza en la Plaça de la Concepció. Malgrat l’amplitud de l’itinerari, flanquejat per tribunes i cadires, aquest es queda xicotet per a acollir a la gran quantitat d’espectadors que, vinguts de tot arreu, contemplen el pas de les comparses.
És l’acte que més esforços requereix per part de tots. Les comparses desfilen amb el seu vestit de gala, però, a més, en cadascuna d’elles també pren part una o més esquadres amb vestit singular, realitzat per a l’ocasió, la qual cosa li confereix un major colorit i exotisme, amb vestits que només van existir en la imaginació dels seus dissenyadors.
Cadascuna de les dues Entrades està encapçalada per la comparsa a la qual aquest any li correspon el càrrec de capità, mentre que, tancant l’acte, desfila la comparsa que ostenta els càrrecs d’ambaixador i banderer del seu bàndol.
Les quatre comparses amb càrrec porten més de dos anys treballant en el que aquest dia oferiran al públic: teles, metalls, brodats, coreografies, composicions musicals, dissenys, confecció, ballets, carrosses, animals, maquillatge, armes, aigua, foc, (tot té cabuda en l’Entrada d’Ontinyent)… i CENT BANDES DE MÚSICA!
Cadascun dels quatre boatos, a mesura que avança, va interpretant una història; una història que capta l’atenció de l’espectador i fa que se senta sumit en ella.
És un espectacle que difícilment pot ser explicat amb paraules. Cal veure’l. I cada any és diferent.
RECORREGUT: Plaça Coronació, Sant Antoni, Capellans, Les Eres, Dos de Maig, Sant Josep, Morereta, Plaça Sant Domingo, Alcalde Paco Montés, Dos de Maig, Glorieta dels Moros i Cristians, Pl. Concepció, Gomis, Mayans, Plaça Major.
Contrasta amb l’Entrada. Molt de matí, les cares de músics i festers ens parlen de somni, imatge que desapareix als primers compassos d’un pasdoble dianer. És un acte molt més íntim; el fester vesteix el segon vestit -també denominat de diari-; la desfilada parteix de l’àmplia Plaça de la Coronació, per a introduir-se ràpidament per carrers estrets recentment regats, flanquejades per cases que molt rarament superen les dues altures; cases de portals oberts que ens mostren la taula recentment posada amb rollets d’anis, casquinyols o coca de maleneta, juntament amb un cafè ben carregat o un bon got d’aigua fresca amb un nuvolet de cassalla.
RECORREGUT: Plaça Concepció, Gomis, Mayans, Pl. Major
Té lloc a meitat matí del dissabte; després de finalitzada la Diana i d’haver esmorzat reposadament en la comparsa.
Malgrat estar realitzat únicament per dos comparses, la tenacitat, la constància i el bon fer d’ambdues va fer possible que, a principis de la dècada dels vuitanta -del segle XX- entrara a formar part del programa oficial de festes.
Les comparses en litigi són Mariners i Contrabandistes. Els Contrabandistes intenten entrar el contraban, que porten en les alforges de les seues animals o en els seus carros, a la ciutat, mentre els Mariners tracten d’impedir-li-ho. L’acte transcorre pels carrers de Gomis i Mayans fins a la Plaça Major; el parlament finalitza amb els Mariners al castell i els Contrabandistes al peu d’aquest. Durant el recorregut totes dues comparses van disparant els seus trabucs i arcabussos, produint-se tres alts, en els quals intercanvien unes frases i continuen amb les descàrregues. Finalment, tot el gènere del contraban és repartit entre el públic. El gènere que porten de contraban consisteix en menuderies, llepolies, xicotets joguets i els típics “caliqueños” -purs fets a mà en una comarca pròxima-.
El text emprat és d’autor anònim; replet de fanfarronades i fatxenderia; tot ell en to jocós. Tenim constància per un periòdic de l’època que en 1871 ja es representava.
LLOC:
– Bàndol Cristià: Ermita De Santa Anna
– Bàndol Moro: Aparcament del Calvari De Santa Anna
RECORREGUT: Ermita de Santa Anna, Avd. San Francisco, Cantereria, Plaça De Baix, Pl. Major, Gomis
La vesprada del dissabte realitzem la processó de la baixada del Santíssim Crist de l’Agonia des de l’Ermita de Santa Ana fins a l’església parroquial de Sant Carles, on la Imatge estarà durant els pròxims quinze dies; el que el fester diu la Baixà.
En aquest acte les comparses disparen salves d’arcabusseria davant del patró de la nostra Festa i es converteixen així en hereues del privilegi que gaudien les antigues milícies urbanes.
L’exèrcit cristià està acampat a l’esplanada de l’Ermita i l’exèrcit moro a l’esplanada del calvari. A les cinc de la vesprada, capità, ambaixador i banderer cristià, acompanyats per les seues escortes, es trobaran amb els seus homònims moros a meitat del camí del calvari; és el “encare”; els ambaixadors declamen el text que José Mª Royo Mendaza escriguera per a aquest moment l’any 2000: el moro prevé al cristià que envolta la vila i no li permetrà l’entrada; el cristià li respon que el farà gràcies a l’ajuda del Morenet. Finalitzat el breu parlament, els capitans realitzen sengles descàrregues d’arcabusseria; és el senyal; en tots dos campaments- cristià i moro-es multipliquen els trets.
L’exèrcit moro, precedit del seu capità, inicia el descens, disparant, cap a la vila; figura que retrocedeixen davant els envesteixes de l’exèrcit cristià, que avança disparant, com protegint la sagrada imatge que els Anderos porten sobre els seus muscles. A les portes de la ciutat cessa el tret i, al parc del barri de la Cantereria, s’amunteguen els festers; una caixa comença a redoblar; la capitania mora, en silenci, comença a formar les seues esquadres; la banda de música trenca el mutisme amb una marxa sacra; la processó ha començat. Cantereria, Pont Vell, Plaça de Baix, Plaça Major i Gomis: és l’itinerari que recorreran una comparsa després d’una altra; després la cera i el patró de la festa que, un any més, baixa fins a la seua parròquia per a estar amb la seua gent, mentre aquesta celebra festes en el seu honor.
Aquest acte es va declarar bé d’interès cultural immaterial, mitjançant DECRET 4/2019, de 18 de gener, del Consell. La declaració està inscrita en la Secció Primera de l’Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià.
LLOC: Encreuament Daniel Gil-Salvador Tormo.
La ciutat es desperta prompte el dia de la jornada dominical, per a unir-se en un acte que se celebra en la confluència de l’Avinguda Daniel Gil amb el carrer Salvador Tormo. Allí, amb les graderies instal·lades repletes de festers i públic en general, se celebra la tradicional Missa de campanya, una tradició arrelada a la ciutat. És un moment per a reunir-se, compartir i enfortir llaços abans de començar el dia festiu amb la Diana.
RECORREGUT: Arrancarà des de la confluència de Daniel Gil i Salvador Tormo, Daniel Gil, Glorieta dels Moros I Cristians, Gomis, Mayans, Pl. Major
El diumenge molt de matí, després de la Missa de campanya, té lloc la Diana de gala -els festers vesteixen el vestit de gala-. La desfilada transcorre per carrers més amples que el dia anterior, finalitzant també davant el castell de festes. Les comparses participen per rigorós ordre de desfilada, amb l’excepció que en aquest acte el bàndol moro és el que inicia l’acte. Els segueixen, uniformades, les bandes de música que, amb els seus alegres pasdobles festers, van despertant al poble al seu pas.
LLOC: Reial parroquia de Sant Carle
Al ángelus és l’hora estimada per a donar principi a la solemne Missa Major en honor al Santíssim Crist de l’Agonia, amb la presència de les autoritats festeres i civils. Missa cantada i concelebrada per la Germanor Sacerdotal Ontinyentina, en la qual s’interpreta la Missa composta en 1917 per l’insigne músic de la localitat Rafael Martínez Valls.
RECORREGUT: PLAÇA SANT DOMINGO, MORERETA, SAN JOSÉ, DOS DE MAIG, GLORIETA DELS MOROS I CRISTIANS, GOMIS, MAYANS (FINS A PARRÒQUIA DE SANT CARLES)
Quan encara el sol està alt i la seua calor, sec, ho inunda tot, s’inicia la Solemne Processó en la qual, les vint-i-quatre comparses, encapçalades pel bàndol moro, acompanyaran a la Imatge del Santíssim Crist de l’Agonia pels carrers de la ciutat fins a retornar-ho, novament, a l’església de Sant Carles.
Com el seu nom indica, les comparses llueixen, com aquest matí, el seu vestit de gala. Les bandes de música interpreten marxes de processó -també escrites expressament per als actes religiosos de la festa de moros i cristians-.
Ací també trobem una singularitat respecte a altres pobles; habitualment en les processons es desfila en una filera a cada costat al llarg de l’itinerari; ací a Ontinyent també es realitza així en totes les processons que tenen lloc al llarg de l’any; en totes, excepte les que es desenvolupen en el dissabte i diumenge de festes; en aquestes dues processons es forma en escuadra -lògicament sense cap- i portant el pas que marca la banda de música.
La gent ha baixat les seues cadires i plena les voreres; en els caps de carrer no cap una ànima; ningú vol perdre’s el pas del Morenet -apel·latiu afectuós que el poble utilitza en referir-se a la Imatge del Crist en la seua Agonia-; multitud de ventalls inquiets es veuen per onsevulla; serietat i recolliment; al pas dels Anderos amb la seua sagrada càrrega la gent es posa en peus; les seues mirades clavades en el rostre inert del Salvador; un subtil moviment de llavis fa intuir una pregària; veig el fervor en el rostre de la gent; les seues mirades parlen de fe; una llàgrima esvara pel meu rostre; dos colps secs de la pedra de riu contra la fusta del anda i novament els Anderos reprenen la seua càrrega, dirigint els seus passos cap a l’església de Sant Carles.
LLOC: Reial Parròquia de Sant Carles
En el context vibrant de les festes de moros i cristians que animen a la població d’Ontinyent, la missa concelebrada per la Germanor Sacerdotal d’Ontinyent adquireix una importància transcendental. Aquest acte religiós, celebrat en la Real Parròquia de Sant Carles Borromeu, adquireix una ressonància especial en retre homenatge al Santíssim Crist de l’Agonia, la imatge de la qual presideix la cerimònia.
La litúrgia, enriquida per la presència tangible del Morenet, evoca una atmosfera de reverència i gratitud en els cors dels presents. En aquesta trobada sagrada, es renoven els llaços de fe i tradició que sostenen el teixit cultural d’Ontinyent, recordant als habitants el seu compromís de mantenir viva l’essència espiritual de les festes de moros i cristians per a les generacions esdevenidores.
RECORREGUT:
- Bàndol moro : Barri de la Cantereria fins a la Plaça Major
- Bàdol cristià : Pont de Santa Maria (Avgda. Diputació) fins a la Plaça Major
LLOC: Plaça Major
Hem arribat a l’últim dia de festes; hui el fester no ha matinat; ha esmorzat tranquil·lament en la seua comparsa; s’ha posat una tovallola al coll, s’ha enfundat un guant, ha pres l’arcabús i s’ha dirigit a l’inici de l’acte.
A les onze del matí les dotze comparses del bàndol moro, encapçalades pel seu capità, ambaixador i banderer, es troben en la Canterería, a l’altura del safareig; i, precedits per les banderoles de cadascuna d’elles, els disparadors estan preparats per a iniciar el seu fragorós passeig; creuaran el Pont Vell, pujaran per la Plaça de Baix i travesarán el Porxet fins a arribar al castell d’Ontinyent, en el qual oneja la bandera de la Creu.
Al mateix temps ha iniciat la seua marxa l’exèrcit cristià, acampat en la zona nord del pont de Santa María; el qual farà el propi, creuant l’esmentat pont, i baixant el Regall, per a trobar-se amb el moro als peus de la fortalesa.
El toc de silenci d’una trompeta fa callar els arcabussos; un genet moro travessa la plaça a gran velocitat; als peus del castell lliurament al sentinella un pergamí instant la rendició de la vila; el capità cristià el llig per a si i, públicament, el trenca davant l’algaravia general i l’estafeta abandona la plaça. El sentinella cristià, des dels merlets, fa la introducció a l’ambaixada, finalitzant amb uns bellíssims versos, alhora que tota una declaració d’intencions, que Cervino escriguera fa cent seixanta-quatre anys i que jo no puc evitar transcriure’ls:
(Parlant-li a la vila d’Ontinyent)
Ven hoy a ver cómo en alegres burlas,
Recordando el valor de nuestros padres,
Unos somos cristianos, otros moros,
Y todos en quererte joh patria! iguales.
El so d’unes trompes anuncia l’entrada en la plaça de l’ambaixador moro, al qual acompanyen capità i banderer, tots ells a cavall, seguits de brillant escorta.
L’ambaixador moro intenta aconseguir, a través de la paraula, que el capità cristià li lliure la vila. Primer l’intenta amb raons que demostren que el castell li pertany; després ofereix pactes i regals; finalment recorre a la por i l’amenaça. Cap dels intents l’ajuda a aconseguir la fi desitjada i, com no podia ser d’una altra manera, són les armes les que posen fi a la contesa. Els arcabussos escupen foc, mentre capitans i ambaixadors s’enreden en combat d’arma blanca. La victòria es decanta del bàndol moro, que deposita la bandera de la Mitja Lluna en els merlets del castell.
Aquest acte es va declarar bé d’interès cultural immaterial, mitjançant DECRET 4/2019, de 18 de gener, del Consell. La declaració està inscrita en la Secció Primera de l’Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià.
RECORREGUT:
- Bàndol moro : Pont de Santa Maria (Avgda. Diputació) fins a la Plaça Major
- Bàdol cristià : Barri de la Cantereria fins a la Plaça Major
LLOC: Plaça Major
Dilluns a la vesprada. Tots, en les nostres respectives comparses, hem gaudit degustant un bon plat de paella i meló de la zona, tot això amanit amb la companyia dels amics i les marxes mores i cristianes amb les quals ens delecta la banda de música.
Succeeix el mateix que en el matí, però amb els papers invertits: el bàndol cristià està acampat en la Cantereria, el moro en el pont de Santa María i el castell en poder dels moros.
A les cinc de vesprada, des de les seues posicions, els capitans de tots dos bàndols disparen, a l’uníson, els seus arcabussos; és el senyal que comença l’acte del tret; la resposta és immediata: centenars d’arcabussos parlen alhora i les seues veus ens anuncien la proximitat de l’ambaixada cristiana.
Igual que en el matí, es repeteixen les seqüències: la trompeta demana silenci; l’estafeta realitza la seua cavalcada; el capità moro fa en mil trossos el pergamí;… l’ambaixador cristià arenga a les seues tropes; i, mentre avança cap al castell, solo, a convenient distància del seu escorta, parla amb si mateix, recordant la seua infantesa en aquestes mateixes muralles que ara pretén conquistar; i recorda a la seua mare, les seues oracions,… li parla a aquellees pedres que van ser la seua ciutat; s’emociona, ens emociona.
Ambaixada, oferiments, desafiaments i, finalment, lluita. El desenllaç està escrit: la vila d’Ontinyent torna a ser cristiana.
A Ontinyent, antigament, els ambaixadors eren d’ofici; és a dir: sempre eren les mateixes persones els qui declamaven les ambaixades; des de fa quaranta anys, són de càrrec: cada any les persones que reciten els textos de Cervino són diferents. I, encara que el contingut del diàleg és sempre el mateix, el timbre de veu, la manera d’unir les paraules, l’entonació, les pauses i els seus silencis, els gestos, l’èmfasi que cada ambaixador posa, tot és diferent, i fa que cada any assistim a una nova i vibrant ambaixada.
Aquest acte es va declarar bé d’interès cultural immaterial, mitjançant DECRET 4/2019, de 18 de gener, del Consell. La declaració està inscrita en la Secció Primera de l’Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià.
RECORREGUT: Plaça Major, Mayans, Gomis, Plaça de la Concepció
Finalitzada l’ambaixada del cristià, el president de la Societat de Festers, juntament amb capitans, ambaixadors i banderers encaminen els seus passos cap a la tribuna col·locada a aquest efecte en la plaça Concepción. Les vint-i-quatre comparses -amb el bàndol moro al capdavant-, desfilen davant ells: salutacions, comiats, abraçades, llàgrimes: les Festes han acabat.
LLOC: Reial Parròquia de Sant Carles
Durant nou dies consecutius, Ontinyent se submergeix en un moment de reflexió i intimitat en celebrar el solemne novenari en honor al Santíssim Crist de l’Agonia. En la Real Parròquia de Sant Carles Borromeu, cada dia se celebra una missa seguida d’un sermó que convida a la reflexió sobre els valors de solidaritat i compassió que el Crist de l’Agonia representa per a la ciutat. El novenari ofereix un espai per a trobar consol i renovar el sentit de comunitat, inspirant a les persones a comprometre’s amb el benestar dels altres.
LLOC: Salons Societat de Festers
El sopar fi de festa se celebra a les deu de la nit en el casino de la Societat de Festers amb l’assistència dels Capitans, Ambaixadors, Banderers, Primer Trons i el Pregoner de la Festa. Durant aquest esdeveniment, té lloc el nomenament del Fester Exemplar.
Conforme avança la nit i entre animades converses, la banda de música ambienta el sopar amb les seues melodies. Una vegada conclosa el sopar, es fan lliurament dels pergamins als guanyadors del Concurs de Caps de Esquadra i esquadres, tant del bàndol moro com cristià. També es lliuren dels diplomes acreditatius als guanyadors del Concurs d’Esquadres Especials del dia de l’Entrada, i es reconeix la labor a aquells que van saber custodiar amb dedicació i devoció el nostre castell, lliurant-se el corresponent diploma acreditatiu tant al sentinella cristià com al moro. També, són imposades les insígnies de plata de la Societat als membres que, durant un mandat complet de tres anys, han format part de la Junta de Govern de la Societat de Festers.
Després del lliurament de tots els reconeixements i distincions, arriba el torn dels discursos finals. El pregoner de les Festes inaugura la ronda de paraules, seguit pel Capità cristià i el Capità moro, els qui comparteixen les seues vivències amb passió i fervor. Finalitzant l’acte amb les paraules del President de la Societat i el Alalde d’Ontinyent.
RECORREGUT: Reial Parròquia de Sant Carles fin a la Plaça de la concepció
La Gran Dansada Popular de Moros i Cristians d’Ontinyent és un acte que celebra la rica tradició dels balls valencians en un ambient festiu i comunitari. Durant aquesta celebració, els participants llueixen vestits tradicionals mentre dansen al ritme de la música, recorrent els carrers Mayans i Gomis finalitzant en la plaça de la Concepció, on tots els ballarins s’uneixen al voltant de la música, girant al compàs de les melodies tradicionals.
LLOC: Reial parroquia de Sant Carles
Des de la Societat de Festers partiran les Juntes de Govern de l’Associació de Festes de la Puríssima i de la Societat de Festers del Santíssim Crist de l’Agonia, socis i sòcies, festers i festeres, i es desplaçaran cap a la Real Parròquia de Sant Carles per a assistir a la missa de dobla que tradicionalment la Societat de Festers del Santíssim Crist de l’Agonia i la Junta de Festes de la Puríssima, dediquen en aquestes dates al Santíssim Crist de l’Agonia, Patró de les Festes de Moros i Cristians d’Ontinyent.
RECORREGUT: Reial Parròquia de Sant Carles, Gomis, Plaça de La Concepció, Pont Nou, Av. Sant Francesc, Ermita de Santa Anna
És diumenge; fa quinze dies que baixem la seua sagrada imatge a l’església parroquial de Sant Carles. Les campanes anuncien que són les set de la vesprada; la banda de música comença a marcar els primers acords de l’himne d’Espanya; els Anderos, no sense esforç, creuen la portalada de l’església juntament amb el Morenet, ja són al carrer; la processó ha començat.
Dues llarguíssimes fileres de fidels flanquegen l’itinerari; gent descalça; promesants; tots, junts, acompanyant a Crist en la seua Agonia Sobirana, fins a la seua ermita al peu de la muntanya, on romandrà fins a l’inici de la pròxima festa.
Anit totes les comparses van celebrar la seua Assemblea General Ordinària, encara que tots la cridem popularment Creuà. Però no, aquesta creuà no té absolutament res a veure amb les expedicions que l’Església enviava contra els moros en l’Edat mitjana. En valencià -la nostra llengua- utilitzem l’expressió creu i ratlla -creu i ratlla- per a indicar la finalització d’una etapa i l’inici de la següent. I, també, temps arrere, les quotes que cada fester aportava al seu comparsa, el tresorer o “cotizador” anava anotant els lliuraments a compte, realitzava l’anotació en la fitxa que ell tenia de cada fester i també en el carnet que obrava en poder del propi fester. Aquesta acció es denominava -traduït al castellà- “cotitzar a la ratlla”. També en aquell temps de mancances, la gent comprava a les botigues i era habitual cancel·lar el deute a poc a poc -a la ratlla-. Hui les comparses emeten rebuts als seus socis a través dels bancs i caixes d’estalvi. Evidentment això és més modern, més fàcil i còmode per a les persones encarregades de les finances de la comparsa i també per al propi comparsista, però -evidentment també- abans el fet d’haver d’anar a cotitzar era una excusa perfecta per a anar tots els dissabtes o diumenges a la comparsa, prendre’s un refresc o un barralet i dialogar amb els amics.
En la Creuà es donen comptes de tot l’ocorregut en el va exercici fester, és a dir: des de la creuà de l’any anterior fins a hui; es repassa tot el que s’ha fet, els seus pros, les seues contres i les seues possibles millores; s’aproven els comptes econòmics; s’acomiada a la gent que acaba en els seus càrrecs i es dona la benvinguda als quals els ocuparan. Es donen per acabades unes festes i es comencen les següents: no hi ha treva; l’ocell Fènix renaix de les seues cendres.
Quan el Crist arriba a l’ermita, l’àmplia esplanada està plena de gent; la Imatge es deté davant la porta; l’assessor religiós de la Societat de Festers -i cura rector de l’església de Sant Carles-, des de púlpit exterior de l’ermita, té unes paraules de reflexió sobre les festes que han acabat i sobre les quals en aqueix precís moment comencen; es procedeix al sorteig públic -per insaculació- dels llumeners que l’any pròxim tindran l’honor de portar les andes del Crist en aquesta mateixa processó de la pujada a l’ermita; entonem l’himne al Santíssim Crist de l’Agonia; es dispara un castell de focs artificials; sona la banda i el Crist és entrat en l’ermita i depositat en el seu altar. Acaben de començar les noves festes.
