Fototeca

L’arxiu fotogràfic del Museu Fester, amb més de sis mil imatges, conte un patrimoni visual molt important de la història de les nostres festes captada pels diversos aparells que al llarg de la història, tan fotògrafs professionals com aficionats, han emprat.

Les primeres imatges es remunten als albors de les nostres festes, a les darreres dècades del segle XIX, i eren aprofitades per a captar les diverses comparses quan entraven a la Plaça Major en els dies grans de les festes. Passat el temps, podem gaudir dels vestits de les comparses que participaven, amb instantànies captades als actes centrals de la Setmana Gran. Seria ja avançat el segle XX, quan la fotografia es converteix en afició per a una quantitat important de festers que des d’aleshores immortalitzen els dies grans de la festa.

En aquesta finestra es mostrarem una part important del que és aquest llegat fotogràfic que el museu conserva i que exposa públicament en aquesta pàgina web.

Joaquin José Cervino

Els més de mil dos-cents pobles que, al voltant del món, celebrem la Festa de Moros i Cristians, l’ única cosa que tenim en comú són els textos, els parlaments: les Ambaixades.

D’entre totes, en les d’Ontinyent concorren una sèrie de circumstàncies que les fan úniques:

La seua antiguitat, ja que estan datades en l’any 1860.

El fet de saber-ne l’autoria: el Magistrat Joaquín José Cervino Ferrero.

La d’estar escrites per a Ontinyent ja que són constants les referències als seus paratges i a la seua gent.

Que continuen representant-se exactament com des del seu començament, no s’ha variat ni una coma i els seus versos tenen la mateixa frescor que el primer dia.

I, sobretot, que arriben al cor i aconsegueixen emocionar-nos cada any com si fóra la primera vegada que les escoltem.

L’autor, J.J. Cervino (1818-1883), és, entre d’altres moltes coses, magistrat del Tribunal Suprem i secretari de S.M. la reina Isabel II i, en escriure las Embajadas del Moro y del Cristiano para las fiestas que se celebran en la villa de Ontinyent, hi posa tota l’estima, la passió i també el seu bon fer com a escriptor.

L’obra literària de Cervino es pot resumir –que es diu prompte- en:

7 llibres propis, entre poemes, novel·les i obres de teatre,

17 llibres més en companyia d’altres companys escriptors de l’època.

I un bon grapat de composicions en vers que publiquen periòdics i revistes de l’època, tant d’ací, com d’Amèrica, principalment a Argentina, on en alguna ocasió, en publicar les seues obres, parlen de ell com “el mexicano J.J. Cervino”.

El document que mostrem tot seguit és una copia manuscrita feta per algun amant de la festa, que es conserva al Museu Fester.

 

9cd61e8284ceb28fd5b1d99c55c30125

Text original del llibre “Jurisprudencia práctica” de Pablo Cardellach i Busquets (1862). “Al Señor D. Joaquín José Cervino, Caballero Comendador de número de la real y distinguida orden española de Carlos III, Secretario de S.M., Oficial del Ministerio de Gracia y Justicia, primer “Gefe” (sic) de sección en la Dirección General del Registro de la Propiedad, etc. Muy Señor mío y amigo de toda mi consideración: Permita V que al estampar su nombre en esta página, ya que no puedo yo añadir brillo a los triunfos que V. ha logrado en el campo de las letras y en el mejoramiento de la institución notarial, a cuya clase honradamente pertenezco, manifieste al menos a todos mis dignos compañeros de profesión que también soy, entre ellos, de los que agradecen los esfuerzos de V. en nuestro favor, y de los que atestiguan su probidad, su inteligencia y su celo. Reciba V. además todas las atenciones de su afectísimo amigo y seguro servidor. Q.B.S.M. Pablo Cardellach.”

Les comparses del segle XIX

La simple presència d’una càmera de fotos a finals del segle XIX en qualsevol àmbit de la vida social era prou perquè a les persones presents els cridara la curiositat. Un eixample clar són les imatges captades als nostres carrers en els primers anys en què la festa a Ontinyent unia el món fotogràfic i les celebracions moro cristianes.

El Museu exposa una quantitat important de fotografia, des de les primers captades amb les comparses metre realitzen la seua entrada a la Plaça Major fins a les que han estat guardonades en els certàmens fotogràfics que la Societat de Festers ha organitzat en diverses etapes. Però són les de major antiguitat les que més criden l’atenció al visitant ja que s’hi pot contemplar com de diferents eren les festes de fa ja més d’un segle.

En aquestes imatges es pot veure com la Plaça, de gom a gom, esperava que les comparses, degudament formades, acabaren la seua desfilada de l’Entrada als peus dels castell. Vestits de Contrabandistes, Marines, Moros Marinos, entre d’altres, es veuen amb tot detall; també es pot contemplar com la tradició en indumentària s’ha respectat en les comparses més antigues que mantenen els seus vestits tal com començaren a desfilar a finals del segle XIX, però també podem veure vestits de comparses ja desaparegudes, com la de Zuavos o Churros, de les quals poca o cap documentació es pot trobar ja; així mateix com la població es bolcava amb les seues festes i omplia la plaça i com els edificis ja s’engalanaven per a les festes majors de l’estiu de la nostra Ciutat.

Vestits Antics

Una gran part de la col·lecció museogràfica exposada pel Museu Fester són els vestits més antics de les comparses de Moros i Cristians d’Ontinyent, i com no podria ser d’una altra manera, estos vestits també tenen una gran importància en la nostra fototeca.

Les comparses, al llarg de la seua història, han variat la seua indumentària; el difícil accés a matèries primes per a la confecció i l’elevat cost d’alguns materials han estat motius, entre d’altres, que han produït aquestos canvis. En quasi tots aquestos exemples, el Museu té emmagatzemades imatges dels vestits que les comparses han tret al carrer. Però en aquesta col·lecció tenen una importància especial els vestits de les comparses que hui ja no participen a les festes: els Capellans, els Churros, la Cavalleria Mora, comparses que tan sols podem recordar, en algun cas, gràcies a aquestes fotografies.

La composició de les fotografies també és molt diferent i variada, no tan sols es feien a les comparses als carrers en l’Entrada o en les Dianes, sinó que els festers també demanaven la col·laboració de fotògrafs professionals per a immortalitzar aquestes dates festives tan importants en la vida dels ontinyentins.

Edifici de la Societat de Festers

La Societat de Festers va ser fundada en l’any 1865, encara que les nostres festes ja havien eixit al carrer des de l’any 1860 organitzades per una Junta de festes; des de aquells anys, la Societat s’ubica, per a reunir-se i organitzar les festes, en diferents seus d’Ontinyent: domicilis particulars, casinos com el que es localitzava damunt del porxet, entre d’ altres, eren el preludi de la localització definitiva a l’edifici adquirit en la Placeta Latonda per la Junta que en l’any 1921 presidia Jose Maria Selva Escolano.

Aquell edifici, que a hores d’ara encara és la seu de la Societat de Festers, ha sofrit moltes i diverses obres d’habilitació, adequació i reparació fins a arribar a l’imponent aspecte que actualment té. L’edifici primitiu tenia una primera planta d’accés per la Placeta Latonda, on s’ubica des d’aquells anys el Casino de la Societat de Festers i un segon pis destinat a les oficines de la Societat; al llarg dels anys, a aquesta distribució s’afegiria una nova planta: la que hui alberga les oficines i la Sala de Juntes. Però a aquest edifici s’afegiria posteriorment el que donava accés a la Plaça de Baix i que connectava amb el principal i on són les tres plantes que alberguen el Museu Fester.

El pas de temps ha fet que la seu de la Societat de Festers servira de lloc de reunions per a diverses associacions culturals i esportives de la ciutat d’Ontinyent, d’emplaçament per a poder fer ball durant els difícils anys de la postguerra civil espanyola, i, per descomptat, del tradicional joc en el Casino. Però si hi ha un acte no ha canviat de lloc de celebració ha estat l’Esmorzar de la Llàgrima que, des de l’any 1960, reuneix als festers en el començament de les nostres festes per a recordar als festers que ja no estan entre nosaltres i als que ostentaran els càrrecs de les festes de cada any.

Les Reines de Festes

Amb motiu de la celebració del Centenari de les Festes de Moros i Cristians d’Ontinyent, la Societat de Festers va decidir instaurar la figura de la Reina de Festes que, acompanyada de deu Dames d’Honor, participarien a les festes d’Ontinyent fins a l’any 1991, moment en què es va considerar que la representació femenina dins la festa ja estava completament acceptada amb la participació de les dones amb ple dret en les vint-i-quatre comparses d’Ontinyent.

Aquestes trenta-una Reines i les seues Corts d’Honor van ser figures protagonistes dels Moros i Cristians en aquest període i participaven en gran quantitat d’actes que expressament s’organitzaven per a retre’ls homenatge: en la Nit del Pregó el diumenge anterior a la Setmana Gran, el Pregoner centrava el seu discurs en la imatge de la corresponent Reina i de la seua Cort d’Honor, el Sopar de Gala que es celebrava el dimecres de festes al Casino de la Societat de Festers també servia per a homenatjar-les.

Entre totes, cal destacar el nom de la que va ser la primera Reina de les Festes de Moros i Cristians de l’any 1960, Maria Amor Tortosa Latonda, que malauradament va morir en l’any 2012.

Castells

Des del segle XIX en les festes de Moros i Cristians s’empra un element que fins a l’actualitat ha estat testimoni mut del que ha sigut l’evolució de les festes a Ontinyent: el castell de festes.

Molt lluny queda aquell castell inicial de telons pintats que imitava antigues fortaleses i que s’instal·lava en la part superior del que aleshores era la Plaça de la Constitució. A finals del segle XIX, estos telons van ser substituïts per taulons de fusta amb la mateixa estructura que el castell inicial, que van ser emprats fins a l’any 1917. En l’any 1918 s’inaugurava un nou i imponent castell; aquest, que es va utilitzar fins a la Guerra Civil, també ocupava la part alta de la Plaça d’Alfons XIII i s’instal·lava de façana a façana. En els durs anys de la postguerra va ser substituït per un d’arpillera que a penes va poder suportar una dècada d’existència. En l’any 1948 un nou castell era instal·lat en la façana de la Casa Consistorial i la omplia de diversos elements decoratius. Aquest va perdurar fins a l’any 1984 ja que, a poc a poc, va perdre la seua estructura inicial ja que s’instal·lava a penes una xicoteta part.

Va ser en 1985, amb la commemoració del 125 aniversari de les nostres festes, quan es construiria el Castell que encara hui llueix a la nostra Plaça Major, una obra imponent que conté elements característics de l’arquitectura en època de la Reconquesta i que com els seus antecessors és el decorat perfecte per a les Ambaixades del darrer dia de les festes de Moros i Cristians

Carrecs

En la història de les festes de Moros i Cristians d’Ontinyent els principals càrrecs de les festes han deixat imatges irrepetibles en les quals podem gaudir dels diversos vestits que s’han emprat i de la seua evolució. El pas del temps es pot constatar en aquesta galeria en la qual es veuen Capitans del segle XIX, quan les barbes i les perruques postisses formen part important d’aquesta indumentària. Més endavant les plomes i els velluts han deixat pas als metalls i als cuirs que enriqueixen aquestos vestits amb materials tèxtils de diferents procedències -sedes, llis i pells autentiques- i que ricament tractats ens traslladen veritablement a l’època de la Reconquesta.

La desfilada d’aquestos càrrecs pels nostres carrers també ha estat realitzada de moltes i diverses formes. El pas ferm pel mig del recorregut de l’Entrada va deixar pas a l’ús d’animals, que si bé en anys llunyans eren els mateixos que acompanyaven als ontinyentins en els treballs del camp, en la dècada dels 80 ja eren camells i fins i tot elefants que servien de transport per als Capitans, per als Banderers o per als Ambaixadors. En la segona meitat del segle XX comencen a ser utilitzades carrosses de diferents grandàries i dissenys, que han acompanyat també els nostres càrrecs. Hem pogut veure recorrent els nostres carrers reproduccions molt fidedignes del que podria ser un Palau Àrab, una catedral cristiana o diferents interpretacions del nostre castell de festes.

Les imatges que el Museu conserva als seus arxius d’aquestos càrrecs ens fan una idea de com ha evolucionat la nostra festa en la manera de desenvolupar aquestos càrrecs, no tan sols en la figura, sinó també en l’organització dels seus acompanyaments, ballets, esquadres de negres o carrosses que participen en les nostres entrades i s’integren perfectament en un guió narratiu cada cop més treballat i acurat per les comparses de les festes de Moros i Cristians a Ontinyent.

Les Festes del segle XXI

La fototeca del Museu Fester, amb més de 6000 fotografies, conté una gran quantitat d’imatges antigues amb especial importància per a conèixer el que han esta les festes de Moros i Cristians al llarg de la seua historia, però també alberga una col·lecció important d’imatges captades en les darreres dècades que ens ajuden a conèixer i entendre el que són les festes de hui.

L’Entrada, les Ambaixades, la Baixada del Santíssim Crist són moments captats pels aficionats a la fotografia que componen imatges irrepetibles en les quals la festa, en el seu sentit més natural, és la protagonista. Els càrrecs de festes són també partícips d’aquestes fotografies en les quals es pot gaudir amb gran detall dels vestits que, any rere any, es confeccionen expressament per a les festes d’Ontinyent.

L’esplendor de l’Entrada dels Cristians de vesprada i dels Moros a la nit omple de càmeres el recorregut de la desfilada, les avingudes de l’Almaig i de Daniel Gil són els escenari de l’espectacularitat de les Entrades a Ontinyent: esquadres de negres, cavalls batedors, camells, carrosses, ballets i les diverses esquadres de les vint-i-quatre comparses que desfilen en tan magnífic acte comparteixen protagonisme amb els boatos, acurats fins a l’últim detall, de les comparses que ostenten els càrrecs de Capitania, Banderers i Ambaixadors. Les Ambaixades també tenen el seu apartat especial en esta col·lecció: les imatges dels trabucs, del públic assistent i de la singularitat de les nostres Ambaixades són captades cada any en milers d’instantànies úniques.